El nou Trueta

En els dar­rers mesos he estat de visita obli­gada a l'hos­pi­tal Josep Tru­eta i he pogut cons­ta­tar dues coses que m'han sem­blat de la més ele­men­tal evidència: que tenen per una banda un equip humà d'altíssim nivell de pro­fes­si­o­na­li­tat i, per l'altra, unes ins­tal·laci­ons pràcti­ca­ment obso­le­tes. Efec­ti­va­ment, tant els ser­veis mèdics d'urgències, infer­me­res, zela­dors, etcètera, com els pro­fes­si­o­nals de planta, no només desen­vo­lu­pen les seves tas­ques amb gran eficàcia, sinó que habi­tu­al­ment incor­po­ren sàvies dosis d'huma­ni­tat i psi­co­lo­gia en funció del paci­ent i la seva malal­tia. El pro­blema no és, doncs, del per­so­nal que hi tre­ba­lla sinó de les reta­lla­des que pateix la sani­tat cata­lana per culpa d'una política adreçada no pas al benes­tar social de la col·lec­ti­vi­tat sinó de les patro­nals sanitàries i, com a con­seqüència, sense diners per inver­tir en unes ins­tal·laci­ons que, com la de Girona, han que­dat com­ple­ta­ment des­fa­sa­des per a la funció que han de desen­vo­lu­par. Infor­mes tècnics afir­men que refor­mar o adap­tar l'edi­fici actual resul­ta­ria més costós que fer-lo de cap i de nou. En aquest sen­tit, ja es va començar a tre­ba­llar en el pro­jecte de cons­trucció d'un nou Tru­eta que hau­ria de donar ser­vei a les comar­ques giro­ni­nes, però vet ací que men­tre el govern dels millors té diners per a la pro­pa­ganda i les tri­cen­tenàries cele­bra­ci­ons i es per­met el luxe de rebai­xar la tri­bu­tació als Casi­nos de Cata­lu­nya fins situar-lo en un ridícul deu per cent, no n'hi ha per esmerçar-los en allò que hau­ria de ser bàsic i pri­mor­dial per a un país com és la salut de la seva gent. No sé exac­ta­ment on s'hau­ria de situar el nou equi­pa­ment pel que fa a les deli­mi­ta­ci­ons ter­ri­to­ri­als dels muni­ci­pis, però és evi­dent que s'ha de començar a posar fil a l'agu­lla abans que les dis­fun­ci­ons deri­va­des d'unes ins­tal·laci­ons anti­gues i poc fun­ci­o­nals gene­rin un col·lapse que després seria de molt difícil ges­ti­o­nar. Tam­poc no tinc gaire clar que l'edi­fici actual es pogués reu­ti­lit­zar per a unes altres fun­ci­ons, com ara una residència geriàtrica. Tant de bo fos així, però em temo que els cos­tos d'aital ope­ració no es podrien assu­mir. Girona ha con­tribuït i con­tri­bu­eix a la des­pesa comuna de manera lle­ial fins i tot assu­mint cos­tos gene­rals que no cor­res­pon­drien i ara reclama un petit retorn en forma de nou Tru­eta. Si aquest pro­blema afectés la ciu­tat de Bar­ce­lona segu­ra­ment ja faria temps que s'hi hau­ria bus­cat una solució, però malau­ra­da­ment seguim a la cua pel que fa a les pri­o­ri­tats de la plaça de Sant Jaume.