Víctimes innocents

Caldrà afe­gir els noms de les 298 per­so­nes que viat­ja­ven a bord del vol de Malay­sian Airways aba­tut per un míssil a Ucraïna a la inter­mi­na­ble llista de les vícti­mes inno­cents de l'atzar i la bru­ta­li­tat de tots els con­flic­tes armats. El fet que un cen­te­nar d'aques­tes per­so­nes esti­gues­sin impli­ca­des en la lluita con­tra la sida posa una nota amarga addi­ci­o­nal al destí de milers de vícti­mes de l'epidèmia, que veu­ran min­va­des les seves espe­ran­ces de curació.

Tot i que a les Naci­ons Uni­des han des­crit l'esde­ve­ni­ment com un crim de guerra, el destí de les vícti­mes ja està pre­de­ter­mi­nat. És l'oblit. D'aquí a pocs dies, després d'un breu període d'escàndol i cerimònies fúnebres, ja ningú recor­darà les per­so­nes mor­tes al cel d'Ucraïna. Un inci­dent més; un cas de danys col·late­rals entre­mig de les incidències d'una cru­enta guerra civil. La catàstrofe d'Ucraïna no és ni el pri­mer ni el dar­rer cas d'un avió de pas­sat­gers enxam­pat i aba­tut en el curs d'un con­flicte.

Els polítics indi­rec­ta­ment res­pon­sa­bles de la tragèdia ja l'han obli­dat. Res­ten, això sí, els res­pon­sa­bles direc­tes. Algú va seguir en directe la tra­jectòria de l'avió aba­tut, va orde­nar el llançament del míssil i va con­tem­plar, fre­da­ment i deli­be­ra­da­ment, la seva cai­guda. Mai no sabrem per què.

L'única cosa que podem fer els espec­ta­dors més o menys allu­nyats de la catàstrofe és retre un humil home­natge a aques­tes vícti­mes inno­cents i, men­tre con­ser­vem la pròpia i fràgil vida, man­te­nir-ne viva la memòria. No sabem ni sabrem mai quan la violència dei­xarà de gene­rar vícti­mes inno­cents.