Així, qui defensa el sí-no?

Tants mal­de­caps que va cos­tar con­sen­suar una doble pre­gunta, quan era tan sen­zill com copiar l'esco­cesa, i ara resulta que ningú defen­sarà la fórmula que es va haver d'intro­duir amb calçador per acon­ten­tar els més reti­cents. Si a algú havia d'atreure el sí-no, si algú hau­ria d'haver-lo fet seu des del minut zero, tot i que para­do­xal­ment s'apartés de l'acord, era el PSC, que pre­co­nitza el fede­ra­lisme, és a dir, un estat d'estats. Cons­ta­tat, però, que no va amb ells, la defensa hau­ria de pas­sar a UDC i ICV. Però tam­poc: resulta que estan tan divi­dits inter­na­ment, que segu­ra­ment dona­ran lli­ber­tat de vot a mili­tants i sim­pa­tit­zants. Donant per fet que els soci­a­lis­tes estan pel no, cal ofe­rir una ter­cera opció que a cap enquesta supera el 8% de suports? Sí o no?