Opinió

Guerra i patrimoni

Els conflictes armats no només ocasionen morts i destruccions materials sinó també pèrdues importants del patrimoni cultural

Que les guer­res pro­vo­quen mili­ons de morts i impor­tants des­truc­ci­ons d'infra­es­truc­tu­res i equi­pa­ments és cosa prou sabuda. Que les guer­res i l'ocu­pació colo­nial també afec­ten el patri­moni cul­tu­ral dels pobles ja sigui en forma de des­trucció o d'espoli és menys cone­gut a pesar de les evidències dis­po­ni­bles des de la con­questa d'Amèrica per espa­nyols i por­tu­gue­sos fins a les guer­res actu­als. Els museus i la geo­gra­fia urbana de les grans capi­tals euro­pees con­te­nen monu­ments i milers d'objec­tes espo­li­ats i acu­mu­lats des de la cam­pa­nya egípcia de Napoleó fins al final de la colo­nit­zació euro­pea. Són una prova irre­fu­ta­ble de la vora­ci­tat espo­li­a­dora dels ven­ce­dors.

Fer­nando Báez ho va denun­ciar en el cas de l'ocu­pació de l'Iraq (La des­trucción cul­tu­ral de Iraq, 2004). En efecte, a les uni­ver­si­tats dels Estats Units hom troba alguns dels millors espe­ci­a­lis­tes sobre el Pròxim Ori­ent antic. Abans de la invasió (març de 2003) aquests acadèmics van fer arri­bar al pre­si­dent George Bush mapes deta­llats dels prin­ci­pals jaci­ments arqueològics del país així com de les prin­ci­pals obres d'art dels museus. Va ser inútil, molts jaci­ments i museus van ser des­truïts –total­ment o par­ci­al­ment– i saque­jats davant la pas­si­vi­tat de les for­ces d'ocu­pació nord-ame­ri­ca­nes. Poste­ri­or­ment molts dels objec­tes que es cre­ien des­truïts o per­duts van inun­dar el mer­cat negre inter­na­ci­o­nal d'obres d'art.

A vega­des la minva del patri­moni cul­tu­ral s'orga­nitza des de les ins­ti­tu­ci­ons esta­tals com una deri­vada més del con­flicte bèl·lic. És el que va suc­ceir amb una part del patri­moni his­to­ri­co­ar­queològic català i espa­nyol durant la Guerra Civil tal com expli­quen Fran­cisco Gra­cia Alonso i Glòria Muni­lla (El tesoro del “Vita”, 2013). El govern de la República va pro­ce­dir a requi­sar, con­cen­trar i cata­lo­gar el patri­moni de les prin­ci­pals col·lec­ci­ons públi­ques –i algu­nes de pri­va­des– d'art d'arreu de l'Estat. La intenció era pro­te­gir-les dels bom­bar­deigs i d'un pos­si­ble saqueig en cas de victòria dels rebels. Això no obs­tant, una part va aca­bar a Suïssa –la Soci­e­tat de Naci­ons retornà aquest patri­moni al govern fran­quista dos dies abans d'aca­bar-se la guerra– i Mèxic, on arribà el 1939 a bord del Vita. En aquest cas, la dis­puta entorn del patri­moni fou una més de les que van sac­se­jar i divi­dir l'exili repu­blicà. La venda de joies, or i plata serví per finançar les acti­vi­tats de la Junta de Ayuda a los Refu­gi­a­dos Españoles (JARE), l'orga­nit­zació cre­ada per Inda­le­cio Pri­eto com a con­tra­po­der del Ser­vi­cio de Eva­cu­ación de los Refu­gi­a­dos Españoles (SERE). A les pèrdues cau­sa­des per l'acció ins­ti­tu­ci­o­nal cal­dria afe­gir encara els milers d'objec­tes d'art o joies –requi­sats o robats– que van sor­tir indi­vi­du­al­ment expe­dits poc abans d'aca­bar la Guerra Civil o en mans dels exi­li­ats que con­fi­a­ven d'aquesta manera garan­tir-se la super­vivència a l'exili.

En defi­ni­tiva, les guer­res i els con­flic­tes armats no només oca­si­ons morts i des­truc­ci­ons mate­ri­als sinó també pèrdues impor­tants del patri­moni cul­tu­ral ja sigui per qüesti­ons ideològiques o reli­gi­o­ses –cas dels budes de Bamian a l'Afga­nis­tan durant el període talibà–, per des­trucció o per dona­ci­ons més o menys voluntàries durant o abans del colo­ni­a­lisme –cas de l'obe­lisc de Luxor situat des de mit­jan segle XIX a la plaça de la Concòrdia de París. Així s'han fet les prin­ci­pals col·lec­ci­ons d'art meso­po­tami, egipci o grec dels museus de Berlín, Lon­dres i París. Malau­ra­da­ment, es té molt poca consciència d'aquest efecte per­vers de les guer­res i del caràcter irre­ver­si­ble que té la des­trucció del patri­moni cul­tu­ral. Això és el que ara mateix està suc­ceint en el bres­sol de la nos­tra civi­lit­zació –i de l'ori­gen de l'escrip­tura– a la Síria i l'Iraq en mans de les milícies fona­men­ta­lis­tes de l'Estat Islàmic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia