Opinió

Avui és festa

Escòcia

Aquí, tot i el cop de mà del senyor Pujol i, com sempre, el més calent és a l'aigüera

Es ine­vi­ta­ble seguir amb interès el que ve d'Escòcia. Un par­tit inde­pen­den­tista va posar fi al domini del labo­risme escocès i fa pocs anys va acon­se­guir una majo­ria abso­luta al Par­la­ment d'Edim­burg que ha por­tat el país a les por­tes d'un referèndum sense embuts: “Vol que Escòcia sigui un país inde­pen­dent? Sí o no.” El líder del Par­tit naci­o­na­lista escocès, Alex Sal­mond –un bre­gat par­la­men­tari a Lon­dres– va inten­tar forçar un esta­tut de màxims, però ràpida­ment David Came­ron va venir-li a dir que no es pot tenir el millor dels dos mons i que enda­vant amb un referèndum sobre l'inde­pendència, però sense mati­sos. Aquesta astuta ope­ració –amb pedigrí democràtic– del govern britànic és la que aca­barà, al meu enten­dre, tom­bant el resul­tat cap al no. El referèndum ha gene­rat una infor­mada i seri­osa cam­pa­nya de pros i con­tres que va tenir un punt àlgid en el debat tele­vi­sat del 5 d'agost. Sal­mond hi anava com a favo­rit indis­cu­ti­ble, i el repre­sen­tant del no, Alis­tair Dar­ling, un soci­a­lista escocès que havia estat minis­tre d'Eco­no­mia amb governs labo­ris­tes, sem­blava que anava a l'escor­xa­dor. El debat, però, es va tor­nar clara­ment con­tra Sal­mond, que va aparèixer un punt arro­gant i fent acu­dits tro­nats. I el més impor­tant: sense capa­ci­tat d'ofe­rir alter­na­ti­ves creïbles a la sor­tida de la moneda britànica. Les diferències del cas escocès amb l'actual situ­ació a Cata­lu­nya són enor­mes: aquí venim d'una guerra civil i d'una dic­ta­dura; allà, de tres-cents anys d'història com­par­tida llui­tant junts en les guer­res mun­di­als i par­ti­ci­pant de la colos­sal influència de l'imperi britànic. Allà volen inde­pendència sota la pro­tecció de la corona reial; aquí l'inde­pen­den­tisme és d'arrel repu­bli­cana. Allà tenen selec­ci­ons naci­o­nals i els tres grans par­tits britànics aca­ben de sig­nar un com­promís d'apro­fun­dir l'auto­no­mia esco­cesa si gua­nya el no; aquí, tot i el cop de mà [sic] del senyor Pujol i, com sem­pre, el més calent és a l'aigüera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia