Sense alarmar-se

Hi ha una certa alarma, aquests dies tan desa­lar­mats, sobre el risc de pun­xar en la con­cen­tració de la Diada. L'any pas­sat, per aques­tes matei­xes dates i segons diuen, hi havia més ins­crits en la trena que va tra­ves­sar el país. Això ha donat peu i bota perquè els dia­ris que més con­tri­bu­ei­xen al desànim facin la Pas­qua abans de Rams. El serial Pujol els ha donat encara més aire. Pro­fes­si­o­nals de la pressió pro­cla­men que el frau con­fes­sat per l'expre­si­dent des­co­ratja els inde­pen­den­tis­tes més tebis. També podria ser a l'inrevés. Alguns indi­fe­rents poden arri­bar a la con­clusió que cal fer net amb una manera de fer induïda pel Made in Spain crònic. Carme For­ca­dell i Muriel Casals han dema­nat al per­so­nal més quiet que s'inqui­eti i s'apunti a la gran V d'aquesta diada. La moti­vació és justa i necessària. Justa, perquè la causa la jus­ti­fica. Necessària, perquè l'èxit de tot el que vindrà depèn en part dels diri­gents polítics par­ti­da­ris de la dig­ni­tat col·lec­tiva i en gran part de la pressió al car­rer. És pos­si­ble que enguany no hi hagi tants ins­crits perquè la cadena de l'11 de Setem­bre pas­sat exi­gia la tanda. Calia pren­dre posició perquè, si no, el perill d'ocu­par massa alguns trams i dei­xar-ne d'altres buits era real. Enguany la logística és més sen­zi­lla, però també demana orga­nit­zació i ordre. Per això, sense alar­mar-se gens, convé ins­criure-s'hi. Són tan bèsties, els que ens volen el fracàs, que can­ta­ran victòria si en lloc d'un milió i mig de per­so­nes només se'n mani­fes­ten 1.499.999.