‘Keep calm' i no patiu pels deures

La guerra dels deu­res ha entrat, com cada estiu, en aque­lla època de l'any en què mai­nada, pares, avis i espon­ta­nis de tota mena dis­cu­tei­xen, amb més o
menys bel·lico­si­tat, sobre la con­veniència de les tas­ques esco­lars o, la majo­ria dels casos, sobre la quan­ti­tat ade­quada. I enmig de la bata­lla i exer­cint de cas­cos blaus, els peda­gogs, divi­dits entre par­ti­da­ris i detrac­tors dels deu­res, ens pro­po­sen una ter­cera via: feu els deu­res o no els feu però, sobre­tot, no dei­xeu pas­sar l'ocasió que les vacan­ces ens ofe­rei­xen per apren­dre. Tota una lliçó de sen­tit comú que cadascú ha d'apli­car a la seva manera i, això sí, sense bara­llar-se, ja que al cap i a la fi els mes­tres no revi­sa­ran de cap a peus si s'ha fet els deu­res. Prou feina tin­dran al setem­bre.