Hipocresia horària

El Par­la­ment de Cata­lu­nya ha deci­dit crear una comissió amb l'encàrrec d'estu­diar, deba­tre i, si és el cas, arri­bar a con­clu­si­ons que es puguin con­ver­tir en nor­ma­tiva legal, amb el llo­a­ble objec­tiu d'ade­quar els nos­tres hora­ris als paràmetres exis­tents als països de nord enllà on diuen que la gent és noble, feliç i etcètera. Fins ara les opi­ni­ons de molta gent diversa que han reco­llit els mit­jans de comu­ni­cació i, per des­comp­tat, els savis ter­tu­li­ans pagats amb els pres­su­pos­tos de tots, han coin­ci­dit que no només és rao­na­ble avançar en aquesta qüestió de la com­pa­ti­bi­li­tat dels hora­ris amb la vida quo­ti­di­ana sinó que fins i tot és una mesura gai­rebé indis­pen­sa­ble i fins urgent. En aquest cas els par­la­men­ta­ris no han anat a remolc d'una demanda o clam ciu­tadà sinó que han entès que aquesta és una qüestió que, tot i que pot­ser ara com ara no té un suport popu­lar gaire clar, convé entrar a ana­lit­zar-la detin­gu­da­ment per tal de poder fer les reco­ma­na­ci­ons més adi­ents que facin pos­si­ble en un futur no massa llunyà l'objec­tiu de nor­ma­lit­zar a l'euro­pea la vida cata­lana. Entenc els seus argu­ments i com­par­teixo la noble fina­li­tat que es per­se­gueix, però auguro a la comissió un fracàs tant o més espec­ta­cu­lar que la que havia d'il·lumi­nar una nova llei elec­to­ral per a Cata­lu­nya. Perquè, com es pot ni tan sols par­lar d'ajus­tar els hora­ris perquè es pugui dinar a la una i sopar a les nou del ves­pre quan la mateixa Gene­ra­li­tat ha decre­tat la jor­nada inten­siva als ins­ti­tuts? És a dir, la mai­nada, els recep­tors de la nova ori­en­tació horària, resulta que obli­gatòria­ment hau­ran de ple­gar a les 3 de la tarda i, per tant, començaran a dinar a casa seva a par­tir de les 15.30, això si tenen la sort de viure a prop del cen­tre edu­ca­tiu, és clar. O és que pre­te­nen que s'ali­men­tin d'un Donut i una Coca-Cola durant l'esbarjo de vint minuts que tenen de pati? Quina manera és aquesta d'edu­car els nos­tres infants en els nous cos­tums hora­ris que tan inno­cent­ment es volen implan­tar? El pri­mer que haurà de fer la ponència és mirar dins mateix de la casa, detec­tar-ne les falles en aquesta matèria i inten­tar posar-hi remei. Tin­dran molta feina per fer ja que als cos­tums de tants anys s'hi afe­gei­xen les nor­mes decre­ta­des que no van pas pre­ci­sa­ment en aquesta direcció. Per no par­lar, és clar, dels hora­ris de les dis­cos i de les ter­ras­ses, on sem­bla que hi hagi màniga ampla per pas­sar-se pel folre els hora­ris esta­blerts i donar pel sac els soferts i inde­fen­sos veïns.