Tenien tota la raó

Doncs sí, resulta que tenien raó. Parlo de la gent que fa vint anys s'opo­sava que la vari­ant de l'N-II passés per l'est de Girona. El sen­tit comú acon­se­llava gas­tar els diners a alli­be­rar de peatge un tram d'auto­pista, en lloc de fer enfi­lar la car­re­tera Gavar­res amunt, pro­jecte caríssim (va cos­tar el tri­ple del que es va pres­su­pos­tar ini­ci­al­ment), que ens ha dei­xat un traçat agres­siu, irra­ci­o­nal, perillós i insu­fi­ci­ent. “No hi ha altra solució”, deien els que mana­ven als que s'hi opo­sa­ven. “Sou uns somi­a­trui­tes”, venien a dir quan els opo­si­tor deien: “N-II per l'auto­pista”. Ha de pas­sar per Sant Daniel, però “abans pro­te­gi­rem les Gavar­res i les decla­ra­rem parc natu­ral”, van pro­me­tre ales­ho­res els res­pon­sa­bles del PSC, pro­mesa, per cert, obli­dada també més tard, durant els seus sis anys de govern a la Gene­ra­li­tat. Vint anys després de tot allò, la Naci­o­nal II que no podia pas­sar per l'auto­pista, hi està per­fec­ta­ment inte­grada: des d'aquest estiu tenim qua­tre car­rils per banda en un tram de vint quilòmetres que per­met anar gratuïtament de For­nells fins a Vila­de­muls. Cami­ons i turis­mes pas­sa­ran a par­tir d'ara pel camí de baix, pla­ner, més còmode i segur, i la vari­ant pas­sarà a fer fun­ci­ons de car­re­tera comar­cal. Per això, perquè ja no és naci­o­nal, l'Estat vol tras­pas­sar-la a la Gene­ra­li­tat, que here­ta­ria una infra­es­truc­tura cos­tosa de man­te­nir. Què pas­sarà amb aquesta via a mitjà ter­mini, quan enve­lleixi? En defi­ni­tiva, el temps ha donat la raó a l'ampli movi­ment ciu­tadà que es va opo­sar a la seva cons­trucció i ha fet més evi­dents els defec­tes de l'obra exe­cu­tada. En una visita, el minis­tre Josep Bor­rell va dir: “Sal­va­re­mos la comarca [sic.] de San Daniel.” No sabia ni de què par­lava. Els giro­nins sí que ho sabíem i per això costa d'enten­dre que l'Ajun­ta­ment acabés accep­tant el dis­ba­rat. Ben poques ciu­tats tenen el pri­vi­legi d'estar en con­tacte directe amb un espai natu­ral de les carac­terísti­ques de les Gavar­res. Fer-hi pas­sar la car­re­tera va ser renun­ciar, d'alguna manera, a aquest pri­vi­legi.

A Vila­de­muls i Falli­nes, a tocar el nou accés a l'auto­pista des de l'N-II, hi ha plan­ta­des les mons­tru­o­ses tor­res de la MAT, una altra infra­es­truc­tura àmpli­a­ment qüesti­o­nada per molts somi­a­trui­tes que dema­na­ven, amb bon cri­teri, que se soterrés apro­fi­tant les altres infra­es­truc­tu­res que es cons­truïen: auto­pista i TAV. No pot ser, va tor­nar a dir la mateixa veu de sem­pre. Massa errors, massa greus, per a un ter­ri­tori i un pai­satge d'escala tan humana com els nos­tres.