Opinió

Els EUA i l'islamisme

Què passaria si els EUA i la UE prenguessin una actitud de no-intervenció contràriament a la que han mantingut des de fa més de mig segle? Mai ho podrem saber.

L'isla­misme manté una guerra civil des de fa anys entre sun­ni­tes: l'Aràbia Sau­dita, Bah­rain, l'opo­sició al govern a Síria, l'Iraq de Sad­dam Hus­sein, l'Afga­nis­tan dels tali­bans, Hamas de Pales­tina, el pro­jecte d'Estat Islàmic al nord de l'Iraq, Al-Qaida... i xiïtes: Síria, l'Iran, el govern actual de l'Iraq, Hez­bol·là del Líban... en la qual els EUA han donat suport a un bàndol i a l'altre: van des­truir el règim sun­nita de Sad­dam Hus­sein per por­tar un règim xiïta al país al qual tam­poc clara­ment donen suport, s'opo­sen al règim de l'Iran, prin­ci­pal bastió xiïta, man­te­nen la guerra amb els tali­bans a l'Afga­nis­tan, sun­ni­tes, man­te­nen una posició neu­tra a Síria que per­met sobre­viure al règim xiïta de Hafiz al-Assad... i ara s'opo­sen a l'intent de cre­ació d'un estat islàmic pels giha­dis­tes al nord de l'Iraq i bom­bar­de­gen  la zona en una acció que qua­li­fi­quen d'“a llarg ter­mini”.

La guerra de l'Iraq ha fet 250.000 morts com a con­seqüència directa de la guerra i més d'un milió com a con­seqüència indi­recta, vuit mili­ons de des­plaçats i ha tin­gut un cost de 4 bili­ons de dòlars. S'ha subs­tituït un règim dic­ta­to­rial, sun­nita, laic, per un de xiïta, con­fes­si­o­nal, sotmès a l'Iran i amb un nivell de cor­rupció dels més alts del món, con­ti­nuen havent-hi pre­sons secre­tes on es prac­tica la tor­tura. L'agressió del govern ira­quià a la seva població era intensa sota Sad­dam Hus­sein, però no ha des­a­pa­re­gut. El ter­ro­risme con­ti­nua pre­sent i la situ­ació econòmica és dolenta, amb sub­mi­nis­tra­ment  elèctric de cinc hores al dia i una pro­ducció de petroli lluny de la màxima capa­ci­tat d'extracció, i per tant amb ingres­sos per al país bai­xos.

A l'Afga­nis­tan la guerra té un cost anual de 120.000 mili­ons de dòlars, les tro­pes expe­di­cionàries van arri­bar a 130.000 homes amb l'espe­rança de forçar els tali­bans a nego­ciar, però la guerra va tom­bar a favor d'aquests i el que havia de ser una victòria ha girat avui a una pre­vi­si­ble der­rota o a la mobi­lit­zació de noves tro­pes d'ocu­pació, decisió invi­a­ble política­ment tant per als EUA com per a Europa. L'exèrcit afganès dis­posa de 200.000 homes entre­nats pels EUA, però el nivell de deser­ci­ons és tan ele­vat, un 30% anual, que la seva força sobre el ter­reny manca de cre­du­li­tat enfront dels seus ene­mics, els tali­bans, que han arri­bat a ata­car direc­ta­ment bases mili­tars de l'OTAN.

 

La guerra a Síria entre uns rebels sun­ni­tes amb ajuda de l'Aràbia Sau­dita, Qatar i Tur­quia i un govern ala­uita, branca del xiisme i molt mino­ri­tari, 8% de la població, ja ha fet 40.000 morts, més de dos mili­ons de des­plaçats i ha creat una des­trucció al país que reque­rirà anys perquè es recu­peri.

Vist amb l'única pers­pec­tiva de poder polític i econòmic dels EUA, es com­prova que els resul­tats de totes aques­tes ini­ci­a­ti­ves poli­ti­co­mi­li­tars, l'Iraq, l'Afga­nis­tan i Síria, són nuls o nega­tius: la imatge dels EUA i també de la UE en el món islàmic s'ha degra­dat, l'enfron­ta­ment d'Israel i els seus veïns, inclo­sos Pales­tina i el Líban,  ha anat a pit­jor, el ter­ro­risme ha cres­cut, no ha aug­men­tat el bene­fici de les petro­li­e­res occi­den­tals a l'Iraq després de la guerra, no s'ha acon­se­guit que l'Iraq es trans­formi en un pro­tec­to­rat dels EUA, si és que aquesta va ser la intenció secundària en fer la guerra i envair el país... En resum, sens per­ju­dici de con­si­de­ra­ci­ons ètiques i morals, l'esforç fet en ter­mes de ren­di­bi­li­tat de la inversió no ha tin­gut resul­tats per als EUA. És difícil, doncs, de jus­ti­fi­car una acció que cer­ta­ment ha
gene­rat negoci per a empre­ses que han venut béns i ser­veis al govern que ho ha sufra­gat via des­pesa pública, és a dir impos­tos, però que en ter­mes d'input/out­put  naci­o­nal ha estat neu­tre tant a curt com a llarg ter­mini perquè la des­pesa no ha gene­rat ingres­sos nets o inver­si­ons sus­cep­ti­bles de gene­rar-ne.

 

Viet­nam va ser un gran error perquè el resul­tat a llarg ter­mini amb i sense guerra hau­ria estat molt simi­lar, encara que cal reconèixer que l'afir­mació és inde­mos­tra­ble. Però sent la hipòtesi vàlida, la raó de la invasió era evi­tar que Viet­nam caigués sota l'òrbita comu­nista en una època de guerra freda. Es pot sos­te­nir que el motiu era real, encara que el temps ha demos­trat que era fals. En el cas de l'enfron­ta­ment amb els estats isla­mis­tes la raó és menys clara, tret de donar suport als estats tra­di­ci­o­nal­ment ali­ats d'Occi­dent, l'Aràbia Sau­dita, els Emi­rats... i de man­te­nir l'statu quo actual pel sub­mi­nis­tra­ment de petroli.

La pre­gunta que cal­dria fer-se, cer­ta­ment retòrica, és què pas­sa­ria si els EUA i la UE pren­gues­sin una acti­tud de no-inter­venció, contrària­ment a la que han man­tin­gut des de fa més de mig segle. Mai ho podrem saber.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia