Opinió

Avui és festa

Guerra

El cicle fatal de la violència ha presidit
el segle vint

H.G. Wells va fer-se famós per les novel·les de ciència ficció i, en el seu temps, era con­si­de­rat una mena de pro­feta. El 1914 –com han recor­dat tants memo­ri­als– va escla­tar la guerra que ha mode­lat la història de l'Europa con­tem­porània. Va ser en aque­lla ocasió quan el pro­feta la va espi­fiar. Car­re­gat de bones inten­ci­ons, va fer una frase que ha fet història perquè la història l'ha desau­to­rit­zat. Wells va escriure emfàtica­ment que aque­lla era la guerra que aca­ba­ria totes les guer­res. Jugant a les para­do­xes argu­men­tava que era una guerra per la pau, que calia armar-se per acon­se­guir el des­ar­ma­ment, que cada sol­dat en guerra era un croat con­tra la guerra, etc. El pobre Wells volia creure que no era una guerra qual­se­vol sinó l'“última guerra”. Enmig dels pro­gres­sos en les comu­ni­ca­ci­ons, la salut pública o l'edu­cació, durant aquests cent anys la guerra ha demos­trat la seva per­sistència. Fa anys, en una extra­or­dinària expo­sició al CCCB, el pro­fes­sor de la UPF Anto­nio Mone­gal va saber il·lus­trar fins a quin punt la guerra no és una desgràcia aïllada sinó un feno­men de la cul­tura, un ele­ment cons­ti­tu­ent de la nos­tra vida al pla­neta. Mirant enrere o mirant al vol­tant cons­ta­tem la vella male­dicció: no són uns o altres els que gua­nyen, la que gua­nya sem­pre és la guerra. En aque­lla guerra que havia d'aca­bar totes les guer­res, la der­ro­tada Ale­ma­nya hi va dei­xar dos mili­ons de morts i els ven­ce­dors els van impo­sar un Trac­tat de Pau que els va dei­xar amb massa orgull ferit. Aquesta va ser la munició essen­cial pel deli­rant pro­jecte de Hit­ler. Només qua­tre anys després de l'armis­tici, el futur Führer ja extreia el ran­cor ador­mit del seu poble: “No pot ser que dos mili­ons d'ale­manys hagin mort en va. No! No podem per­do­nar! Exi­gim ven­jança!” La precària pau només va durar vint anys. El cicle fatal de la violència ha pre­si­dit el segle vint. Les ins­ti­tu­ci­ons de l'Europa Unida, amb tan­tes man­can­ces, són, encara, la trèmula llum d'una espe­rança que sem­bla anar con­tra natura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia