Agressions i agressions

La premsa de la cor­neta i el tam­bor ha dedi­cat en els dar­rers mesos molta tinta i més saliva a espe­cu­lar sobre el caràcter vio­lent que atri­bu­eix als inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Una de les bes­ti­e­ses més pro­fun­des que alguns s'han empes­cat ha estat rela­ci­o­nar el sobi­ra­nisme català amb el fona­men­ta­lisme islàmic. De més gros­ses en veu­rem encara. La intenció que mou aquests senyors tan fins és doble. D'una banda, mar­car els diri­gents soci­als i polítics del movi­ment com a cor­rup­tes. De l'altra, des­le­gi­ti­mar-los en bloc acu­sant-los de vio­lents. Però men­tres­tant la història i la rea­li­tat van fent via. I els agres­sors solen tenir sem­pre un altre color i inten­ci­ons antagòniques. Com ara els que van reben­tar l'acte de la lli­bre­ria Blan­querna de Madrid ara fa just un any. Tres-cents sei­xanta-cinc dies després aquells senyors no han estat ni amo­nes­tats. I han promès que dijous vinent hi tor­na­ran. O els atacs que han patit aquests dies la dele­gació i els mem­bres de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana a Gra­no­llers. En l'assalt a la para­deta on dema­na­ven adhe­si­ons per a la V de la Diada van resul­tar feri­des dues per­so­nes. Totes dues, par­ti­cu­lars que van inten­tar impe­dir l'agressió. Una d'elles va haver de ser tras­lla­dada en ambulància a un cen­tre hos­pi­ta­lari. No hem vist aquesta imatge, de dis­sabte al ves­pre, a la por­tada dels dia­ris que més bra­men con­tra el procés. I només cal pen­sar què hau­ria pas­sat si l'agre­dit, tras­lla­dat i atès, hagués estat un de les pròpies files. Hi ha agres­si­ons i agres­si­ons.