El carrer de Monturiol

Podríem con­ver­tir el car­rer Mon­tu­riol en un “pas­seig de la fama” a l'estil ame­ricà, ha dit l'alcal­dessa figue­renca, Marta Felip. És el car­rer que ha vist néixer qua­tre genis: Sal­va­dor Dalí, Narcís Mon­tu­riol, Car­les Fages de Cli­ment i Ale­xan­dre Deu­lo­feu; això ja no sé si ho ha dit o li ho ha fet dir el plu­mi­lla, perquè l'autor de la Matemàtica de la història va néixer a l'Armen­tera. En efecte, la gent ha lle­git la quar­teta de Fages que hi ha sota del balcó exacte d'on nasqué el poeta (tot i que a can Fages s'hi entra pel 2 d'Engi­nyers): “Al car­rer de Mon­tu­riol/ l'inven­tor del sub­marí,/jo i en Sal­va­dor Dalí/ –tres genis–, hem vist el sol.” L'epi­grama té vari­ants. Aquesta no inclou el poeta però s'hi entre­lluca Deu­lo­feu, que hi tingué i hi ha la farmàcia: “Al car­rer de Mon­tu­riol/ –l'inven­tor del sub­marí–/ el designi de Déu vol/ que vin­gui al món en Dalí.” Seguint Fages –el Gai­ter de la Muga– podem ofe­rir alguna com­bi­nació més amb els qua­tre per­so­nat­ges esmen­tats: “L'un del sub­marí hi fa invent,/ l'altre del sub­cons­ci­ent.” “Del que recepta la història/ i el Gai­ter, el car­rer es glòria”, i per això “Al car­rer de Mon­tu­riol/ el geni no hi és mai sol.” I, amb Dalí el·líptic, el més sintètic: “Deu lo feu néixer al car­rer/ de l'inven­tor i el Gai­ter.” Però, per a la cosa ame­ri­ca­nit­zant, a la Marta li ani­ria millor recu­pe­rar amb tot el fast neces­sari l'Úrsula Matas, la guapa i ben plan­tada filla de can Matas, que vivia a sobre el pis dels Dalí i va ins­pi­rar a Eugeni d'Ors la cèlebre obra homònima. El Gai­ter ho té pre­sent: “Al car­rer don' nome­nada/ Úrsula, la Ben Plan­tada.” “Amb caprici, el destí vol,/ com la més bella arra­cada,/ que al car­rer de Mon­tu­riol/ hi vis­qui la Ben Plan­tada.” “La Ben Plan­tada heroïna/ per do pro­vi­den­cial/ habi­tava el pis de dalt:/ Déu li ha triat la veïna.” I, el dar­rer, que casa sur­re­a­lisme i nou­cen­tisme al cèntric car­rer: “Dalí rep i torna el bes/ de la bellesa arquetípica,/ d'una dona quasi mítica/ que encara no sap qui és.” Mon­tu­riol, un car­rer curt però encara més dens: també al segle XIX hi va néixer el gran com­po­si­tor de sar­su­e­les Albert Cotó i, poste­ri­or­ment, hi van viure els dos com­po­si­tors d'algu­nes de les millors sar­da­nes que tenim, Josep Serra i el seu fill Joa­quim, nas­cuts a Pera­lada. Per subrat­llar encara més el car­rer hi afe­gi­rem que una de les cariàtides del poeta Fages de Cli­ment i amiga de la poe­tessa Mont­ser­rat Vay­reda, la bibli­o­tecària agu­lla­nenca Maria Perxés, va tenir-hi un esta­bli­ment, Tamarís, als bai­xos de la casa de Dalí i l'Úrsula. Què més es pot dema­nar?