“Escarni cultural” de la PAH Girona

El passat 5 de setembre del 2014 el vostre diari va publicar una breu notícia, entenem que retallada i/o esbiaixada. Parleu d'un “escarni cultural” (escrache) i us descuideu de comentar l'autor de la quarantena d'obres, retaules, pintures i collages de gran calat i crítica social, l'artista gironí Lluís Bosch Martí, que va deixar gentilment aquesta secció de la seva obra per ajudar a prendre consciència social de la situació actual. No entenc per què no citeu que es va fer davant de l'ajuntament perquè aquell matí hi estaven reunits els prohoms de la cultura a Girona, encapçalats pel conseller de Cultura, i un grupet d'alcaldes i periodistes de molts mitjans de comunicació de l'Estat. Tampoc informeu de com es va desenvolupar l'acte, custodiat en tot moment per un grapat d'agents, cosa curiosa, perquè donava a entendre que a Girona no hi ha gaire feina per als agents que van perdre el temps, unes quatre hores, davant un grup de pacífics ciutadans amb armilles i samarretes verdes, molts d'ells desnonats i que, tot i sobreviure en condicions molt precàries, són capaços de manifestar-se amb dignitat. A qualsevol persona una mica informada li sorprèn la frase de l'article entre guionets “—que no està reconeguda oficialment—”. Penso que la PAH és un moviment horitzontal, no violent, assembleari i apartidista que té l'objectiu d'acompanyar els ciutadans afectats per la bombolla immobiliària i ajudar-los a millorar el dret a l'habitatge, després de veure l'èxit de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) i el que van fer els polítics de torn no crec que calgui anar recordant si un grup de persones que celebren els tres anys de lluita són “oficials”; potser caldria fer una ullada al manual de desobediència civil per recuperar habitatges buits de les entitats financeres que està a les diferents PAH per entendre què són aquests moviments ciutadans.