La tertuliana sol·licitadíssima

L'advo­cada i mem­bre del PP Espe­ranza García, i ter­tu­li­ana sol·lici­tadíssima, va anar dijous a la tertúlia d'El món a RAC1 amb un argu­ment pre­pa­radíssim que havia de dina­mi­tar defi­ni­ti­va­ment qual­se­vol intent de cap altre ter­tulià de fer com­pa­ra­ci­ons entre el cas d'Escòcia i el de Cata­lu­nya res­pecte a la pos­si­bi­li­tat de cele­brar un referèndum d'inde­pendència. El rao­na­ment era tan potent que el va enge­gar en la seva pri­mera inter­venció en la tertúlia, i això que Jordi Basté els havia pre­gun­tat sobre la presa de posició d'espor­tis­tes d'elit a favor del dret de deci­dir de Cata­lu­nya. Tex­tu­al­ment, va dir: “L'únic punt en què coin­ci­di­rem de bon matí és que tot el món està mirant a Escòcia, això és una rea­li­tat. De la resta de punts òbvi­a­ment no arri­ba­rem a cap mena d'acord, perquè entre altres coses s'ha de dir que Escòcia no té res a veure amb la situ­ació de Cata­lu­nya. Ja sé que sou allà, que és un espe­cial, que és un dia molt impor­tant, que s'està votant i que el resul­tat de les vota­ci­ons el sabrem demà. Però a Escòcia es va votar, al Par­la­ment [britànic], i el Par­la­ment va deci­dir que aquest referèndum es faria. A Espa­nya també es va votar, el dia 8 d'abril, i el Congrés dels Dipu­tats va dir que aquesta con­sulta no es faria. La diferència: que el senyor Sal­mond i el seu par­tit han tin­gut un res­pecte abso­lut al que va deci­dir el Par­la­ment britànic i aquí a Espa­nya CiU, ERC, ICV, vaja, els qua­tre sig­nants del pacte d'aquest dret, supo­sat dret a deci­dir, no res­pec­ten les deci­si­ons democràtiques pre­ses al Congrés dels Dipu­tats.”

Jordi Basté, des d'Escòcia, ja va avi­sar que men­tre García par­lava el ter­tulià Enric Juli­ana feia que no amb el cap, i que Xavier Solano, ter­tulià oca­si­o­nal i asses­sor del Par­tit Naci­o­nal Escocès, expli­ca­ria que no va anar així (com també sabíem la majo­ria dels oients). Solano va expli­car com va anar i García va que­dar metafòrica­ment des­pu­llada: pri­mer hi va haver el Pacte d'Edim­burg entre el govern britànic (Came­ron) i l'escocès (Sal­mond) i després es va por­tar a votació al Par­la­ment britànic, on l'apro­vació va ser un tràmit perquè pri­mer hi havia hagut l'acord polític. L'argu­ment bomba li havia escla­tat a la cara i el que que­dava en evidència era la injus­ti­fi­cada negació de Rajoy de nego­ciar un referèndum. Vostè i jo ens hauríem mort de ver­go­nya per haver que­dat en evidència d'aque­lla manera. Ella, però, va con­ti­nuar tan tran­quil·la i reci­tant les fal·làcies que els seus no es can­sen de repe­tir. Encara que ja ho sabem, l'anècdota només era per recor­dar amb qui ens les havem. No rec­ti­fi­quen ni en la men­tida fla­grant.