El 9-N és defensa pròpia

Ho con­fesso. Des­co­nec si algun codi penal, d'aquí, de la Xina o d'alguna república bana­nera, pot con­si­de­rar sedició votar en un ple muni­ci­pal o al Par­la­ment, con­vo­car una mani­fes­tació, lle­gir un mani­fest, engan­xar un car­tell o escriure un arti­cle com aquest pel fet d'estar rela­ci­o­nats amb la con­sulta popu­lar con­vo­cada per al 9-N a Cata­lu­nya i amb la volun­tat de donar-hi suport, anun­ciar-la o sim­ple­ment fer-la. És cert, tenim experiència i pro­ves de sobres per saber que la volun­tat de la gent els importa un rave, a les elits que con­tro­len i diri­gei­xen l'Estat espa­nyol com si fos el seu cor­tijo. Només cal veure la falta de com­ple­xos amb què el govern de Rajoy ha des­men­tit el seu pro­grama elec­to­ral un cop acon­se­guida la majo­ria abso­luta. O el menys­preu i la manca de prin­ci­pis amb què el TC va liqui­dar un Esta­tut refe­ren­dat pels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. No ens ha d'estra­nyar, doncs, que els importi un altre rave la sen­sació de mal­trac­ta­ment per­sis­tent i acu­mu­lat que tenim els cata­lans o el desig crei­xent d'aga­far el timó del nos­tre futur, un cop demos­trat que l'auto­no­mia no ser­veix per cons­truir el país que volem; pit­jor, que ens deixa inde­fen­sos davant els interes­sos de Madrid. Tenen tan poca ver­go­nya d'actuar com a colo­nit­za­dors que, davant un procés democràtic i pacífic, res­po­nen amb ordres judi­ci­als a la carta, amb ame­na­ces de retrocés autonòmic o de Codi Penal, amb un dis­po­si­tiu de 5.000 efec­tius entre poli­cia i Guàrdia Civil pre­pa­rat per impe­dir el 9-N, amb un dipu­tat del PP fent de poli­cia al Par­la­ment i, és clar –la mare dels ous–, amb un altre pres­su­post que deixa la inversió de l'Estat a Cata­lu­nya (9,5%) en la mei­tat de la riquesa que aporta (19% PIB) i encara més lluny dels impos­tos que paga (24% del total). No hi ha cap altre camí que fer un pas enda­vant i tre­ba­llar pel 9-N. No és delicte; és defensa pròpia. I pot­ser farà obrir els ulls a la bona gent, de Cata­lu­nya, Espa­nya i el món, que encara es creu que Espa­nya és una democràcia homo­lo­ga­ble.