Per massa!

Hi hagué molts anys a Girona en un pri­mer pis de la casa de la Ram­bla, can­to­nada amb la pujada del Pont de Pedra, una sas­tre­ria. Un gran car­tell al balcó anun­ci­ava “Sas­tre­ria Pujol”. El sas­tre, Josep Pujol, s'establí a Girona al prin­cipi dels anys 50. Ja gran i sol­ter, ves­tia
bona part dels homes ja fets de la bona soci­e­tat giro­nina.
Era un reco­ne­gut espe­ci­a­lista en esmòquings, fracs i uni­for­mes de gala dels man­dos del Movi­mi­ento. Ens coneguérem al Club de Billar Girona, a la CNS de la Gran Via, on els dis­sab­tes fèiem una par­tida de billar. Ell jugava molt bé a tres ban­des i jo feia dos anys havia estat sub­campió de
Cata­lu­nya de l'espe­ci­a­li­tat. He de dir que teníem molts espec­ta­dors. En Pujol —a qui tot­hom ano­me­nava Mac­haco— si fallava la caram­bola però s'hi acos­tava deia “per massa!” —massa ben tirada— i l'apun­tava com a bona. Era molt
difícil gua­nyar-lo.

L'expressió per massa va ser popu­lar a Girona fa més de 50 anys. En repas­sar la premsa diària i veure la tre­menda dis­persió d'opi­ni­ons i de con­tra­dic­ci­ons absur­des res­pecte del 9-N, m'ha vin­gut a la memòria el “per massa!” d'en Mac­haco. El movi­ment polític actual i, des de fa uns dies, els exa­ge­rats pre­pa­ra­tius —vehi­cles anti­a­va­lots i dota­ci­ons d'espe­ci­a­lis­tes, vin­guts de Madrid, espe­rant enfora Bar­ce­lona, per exem­ple.

Res­ten en joc un plec de lleis, dis­po­si­ci­ons, recur­sos, dictàmens, sus­pen­si­ons, jun­tes i més, d'uns i altres,
popurri del qual inten­taré fer un detall “per massa”.

—Govern: sus­pensió cau­te­lar del 9-N per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

—Envi­a­ment de 20 vehi­cles i una dotació de 180 anti­a­va­lots de la poli­cia esta­tal.

—Nome­na­ment de la comissió de con­trol de l'apli­cació de la llei de con­sul­tes.

—Par­la­ment i govern han pre­sen­tat recurs d'alçada de sus­pensió de la llei de con­sul­tes.

—Si Mas nomena els set mem­bres de la comissió de con­trol rubri­carà un acte il·legal, diuen.

—Rajoy s'ena­mora de la Xina. “És una dic­ta­dura democràtica ben entesa (?¡)”, diu, admi­rat.

—Nome­na­ment de la Junta Elec­to­ral Cata­lana (en perill la seva lli­ber­tat).

—Recur­sos con­tra la sus­pensió cau­te­lar del TC, al·legant per­ju­di­cis impor­tants.

—Resu­mint: el govern català con­ti­nua deter­mi­nat a cele­brar la con­sulta el 9-N.

—Mas afirma con­vençut, deci­dit i emba­lat: “No rec­ti­fi­caré!”

—Per què i de què tanta por per part del Con­sell d'Estat, Con­sell de Minis­tres i Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal? “Per massa!” Podria rela­ci­o­nar una dot­zena més d'actu­a­ci­ons jurídiques, legals i obli­ga­des, per con­tra­res­tar les fal­ses demos­tra­ci­ons d'estima que ens mani­fes­ten. La resta ni aquesta molèstia es pre­nen. Ens diuen que no ens neces­si­ten però inten­ten sal­var-nos d'un suïcidi com a poble. Els fem llàstima: “Per massa!” Si el meu recor­dat amic Mac­haco llegís l'arti­cle diria: “Ho sé, sóc una cele­bri­tat, per massa!”