Costellada o botifarrada

Cons­ta­tar segons què és d'agrair. I de riure. Per exem­ple, el cinisme d'alguns pre­te­sos ana­lis­tes polítics que ara s'esquin­cen les bar­bes perquè aquesta nova con­sulta no serà com l'ante­rior. Quina enorme barra. Fins i tot algun indig­nat i pretès peri­o­dista ha arri­bat a dir que ell no pensa anar a votar. Com si tingués pre­vist d'haver-ho fet abans. També cal cons­ta­tar la trampa semàntica perenne d'aquells que osten­ten allò que en diuen res­pon­sa­bi­li­tat d'Estat. El pre­si­dent del govern espa­nyol, per exem­ple, s'ha refe­rit sis­temàtica­ment en totes les dar­re­res inter­ven­ci­ons públi­ques al “referèndum” que ha suspès el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Senyor Rajoy, per l'amor de tot el san­to­ral, el Cons­ti­tu­ci­o­nal no ha suspès cap referèndum. Ni vostè l'ha impug­nat tam­poc. Què més voldríem. Han des­plaçat al sus­pens una llei de con­sul­tes. Si vostè vol que una con­sulta sigui referèndum per poder-la pro­hi­bir millor, digui i faci. Però ni vostè pot con­ver­tir una pera en una poma. La dar­rera trampa. Els matei­xos que volen veure un referèndum on hi ha una con­sulta par­len ara de “cos­te­llada”, “boti­far­rada” o “cara­go­lada”. Això és el que faran milers de cata­lans, segons ells, el 9 de novem­bre. D'acord. Però els bur­le­tes més audaços hau­rien d'aguan­tar una tra­vessa a aquest cro­nista. Què s'hi juguen? Si Rajoy cons­tata que la boti­far­rada va de debò, pro­hi­birà el vi i les boti­far­res. I les cos­te­lles. I els cara­gols. I lla­vors veu­rem el 9-N com el que és: una immensa coça con­tra la seva intran­sigència.