9-N: unitat i revolució

Mol­tes coses han can­viat en aquest país en poc temps. I més que en can­vi­a­ran... Algú s'ima­gi­nava tots els par­tits pen­dents del que deci­di­ria la soci­e­tat civil res­pecte a qual­se­vol aspecte fa ara qua­tre anys? Doncs aquesta era la rea­li­tat d'ahir. Tot­hom pen­dent del que diria l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) i Òmnium Cul­tu­ral del nou 9-N pro­po­sat pel govern d'Artur Mas. Un nou 9-N que no acaba de fer el pes a ningú però que la majo­ria dels inde­pen­den­tis­tes abra­cen com un mal menor, com un pas més en el llarg camí cap a l'Estat propi. L'ANC, els “ama­ri­co­nats” i “paràsits” segons el PP de Tar­ra­gona , i Òmnium van donar suport, amb con­di­ci­ons, al nou 9-N. La uni­tat va ser la gran exigència, uni­tat per acon­se­guir un 9-N al més pro­per pos­si­ble a l'ori­gi­nal. Però també elec­ci­ons ple­bis­citàries en tres mesos. El govern haurà de deci­dir si els fa cas. Però segur que, mar­cant les distàncies que els cal­gui per fer creure que con­tro­len la situ­ació, el full de ruta del govern coin­ci­dirà amb el de la soci­e­tat civil. I això és el que fa por a molts. La revo­lució cata­lana, la groga, democràtica i inclu­siva, és molt potent. I és una avançada de les que vénen arreu, a les muni­ci­pals a les ciu­tats i a les autonòmiques de l'any vinent arreu de l'Estat. I si Mari­ano Rajoy s'atre­veix a avançar elec­ci­ons i les fa coin­ci­dir amb les muni­ci­pals, serà el seu final. Però no pas a mans del PSOE. I aquesta onada de canvi sem­bla que també agafa força arreu d'Europa. I, als de sem­pre, els de les tar­ge­tes opa­ques, els nego­cis que paguem entre tots, les pri­va­tit­za­ci­ons enco­ber­tes afa­vo­rint els amics, els fa por.

Però tor­nem al nos­tre país. El procés sobi­ra­nista ha nas­cut de la gent, és de baix a dalt, per molt que a Madrid l'atri­bu­ei­xin a Mas, qui dema­nava el pacte fis­cal encara no fa dos anys. I la força no decau, va a més. Tot­hom sap que el 9-N s'ha d'anar a votar, s'ha de tor­nar a demos­trar que cen­te­nars de milers de per­so­nes volen un canvi, que l'Estat espa­nyol no ens deixa deci­dir. I després? Una llista de país? En tot cas, la situ­ació farà que tres dels par­tits que dona­ven suport al 9-N ante­rior, UDC, ICV i EUiA, s'hagin de defi­nir. I ja veu­rem si els suposa un tren­ca­ment intern o una pèrdua elec­to­ral cap a altres par­tits que poden cobrir el seu espai i, a més, tenen clar l'objec­tiu naci­o­nal. I caldrà veure com es refà la relació entre CiU i el fins ara soci de legis­la­tura, ERC. Els repu­bli­cans se sen­ten traïts pel nou 9-N impo­sat per Mas, que con­si­de­ren com una arren­cada de la pre­cam­pa­nya. Però els inde­pen­den­tis­tes han d'obviar les pica­ba­ra­lles polítiques i han de demos­trar que volen con­ti­nuar fent camí. I ERC ha d'assu­mir la seva part de culpa, pen­sar que un líder i un par­tit no inde­pen­den­tista els duria, sense més ni més, a la inde­pendència.