Difícil, però imprescindible

El més impor­tant, i el que la soci­e­tat civil va recla­mar diu­menge en una altra jor­nada per al record, és la uni­tat dels par­tits sobi­ra­nis­tes. No la simu­lació d'aquesta uni­tat, ni eufe­mis­mes com això de la “uni­tat tècnica per al 9-N”, ni encara menys ges­ti­cu­la­ci­ons exces­si­ves com la pro­ta­go­nit­zada ahir al mig­dia per Fran­cesc Homs en una de les inter­ven­ci­ons més des­a­for­tu­na­des que se li recor­den com a por­ta­veu del govern. El nos­tre mal no vol soroll, sinó con­fiança i uni­tat d'acció, dos fac­tors incom­pa­ti­bles amb l'anunci d'un pre­a­cord que va que­dar imme­di­a­ta­ment cre­mat just després d'esbom­bar-lo, i que com­plica una mica més la recons­trucció d'aquesta entesa tan impres­cin­di­ble que s'exi­gia diu­menge des de la plaça Cata­lu­nya.