Espectacle

“Això és un espec­ta­cle que no es mereix ningú.” Segu­ra­ment ahir la CUP, a través del seu dipu­tat Quim Arru­fat, va expres­sar l'opinió majo­ritària de bona part de la ciu­ta­da­nia cata­lana. Havia de ser la CUP qui donés una bona esti­rada d'ore­lles als par­tits del bloc –bloc, per dir-ne d'alguna manera– pro­con­sulta. El que hem vist des de dilluns per part d'aques­tes for­ma­ci­ons polítiques ha estat una posada en escena abso­lu­ta­ment lamen­ta­ble i incom­pren­si­ble. Espe­ci­al­ment tenint en compte la imatge de diu­menge en què milers de per­so­nes van con­cen­trar-se a la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona per fer cos­tat al 9-N i per recla­mar uni­tat a les for­ma­ci­ons polítiques com­pro­me­ses amb el procés.

Però els par­tits no han pogut evi­tar con­tem­plar-se el melic. Inten­tar cal­cu­lar de nou allò que en rea­li­tat és incal­cu­la­ble. L'efecte d'entrar en aquest ter­reny des­co­ne­gut pel qual ara mateix avança la política cata­lana és que resulta molt més difícil ima­gi­nar com que­da­ran repar­ti­des les for­ces o les con­seqüències que per a cadascú tindrà des del punt de vista elec­to­ral. No només això, el tac­tisme polític es fa més evi­dent que mai, igual que els peri­llo­sos intents de con­tro­lar Òmnium o l'ANC. Tot ple­gat pro­voca des­con­cert. I molts ner­vis. Tot­hom observa, i espe­cula. Fins i tot l'agència Moody's es veia amb cor ahir de publi­car un curiós pronòstic sobre el futur imme­diat de la política cata­lana i la posició de força que repre­sen­ta­ria una llista elec­to­ral unitària.

La CUP no ha neces­si­tat acu­dir a Moody's per enten­dre que el fan­gar on xipo­lle­gen els par­tits és un joc de suma zero men­tre que la llista de volun­ta­ris per col·labo­rar en la con­sulta superava ahir a la tarda els 28.000 ins­crits. I aquí apa­reix el rovell de l'ou: ni tan sols la nefasta gestió dels par­tits podrà impe­dir que el 9-N sigui un èxit o, en parau­les d'Arru­fat, una jor­nada de mobi­lit­zació i des­bor­da­ment democràtic. Aquest hau­ria de ser l'objec­tiu com­par­tit. Encara que només sigui per evi­tar un espec­ta­cle que no es mereix ningú.