Opinió

LA GALERIA

Reciclats

Ja que amb les campanyes no n'hi ha prou, ara l'amenaça és que ens tocaran la butxaca. I això s'entén ràpid

La dis­mi­nució del reci­clatge pre­o­cupa. Com a mínim a l'Agència Cata­lana de Resi­dus. I de motius no li'n fal­ten. Perquè és evi­dent que alguna cosa falla si després d'anys i panys de cam­pa­nyes, algu­nes amb tant ressò i tan comen­ta­des com la recent d'Envàs on vas, no hi ha manera que ens en sor­tim. I menys a les comar­ques giro­ni­nes, on aquesta pràctica va tan a la baixa que ja som per sota de la mit­jana cata­lana. Diuen que ens hem rela­xat. I no m'estra­nya. Per reci­clar i fer-ho mínima­ment bé cal un grau, un post­grau, un màster i, si és pos­si­ble, un doc­to­rat. A més de tenir una casa prou gran perquè hi càpiga l'estol de cubells que es neces­si­ten per sepa­rar ade­qua­da­ment els resi­dus que gene­rem, que no són pre­ci­sa­ment pocs. Cal que l'embol­call d'una sen­zi­lla planxa, o d'una camisa o d'un joc de taula porti més paper i tin­gui més capes que un rot­llo de paper higiènic? Tots hauríem de fer un esforç. Els uns per apren­dre a ges­ti­o­nar tot això i els altres per inten­tar reduir el munt de pape­ram, cartró i plàstic que acom­pa­nya els pro­duc­tes. Perquè, al cap­da­vall, com més embol­calls, més resi­dus. I com més resi­dus, més hau­rem de reci­clar. I com més hàgim de reci­clar, més opci­ons de no fer-ho o de, si ho fem, equi­vo­car-nos. Evi­dent­ment sem­pre ens que­darà l'opció de pas­sar de tot, que sem­bla que és el que fem cada vegada més els giro­nins. Amb algu­nes excep­ci­ons, és clar. I ja que amb les cam­pa­nyes no n'hi ha prou, ara l'amenaça és que ens toca­ran la but­xaca. O sigui, que qui la fa, en aquest cas qui no reci­cla, la paga. I això sí que ho enten­drem ràpid. Que ens toquin la but­xaca ens pot fer reac­ci­o­nar, sí, però reci­clar també és una qüestió de volun­tat i, prin­ci­pal­ment, d'edu­cació. Amb els anys que fa de l'eclosió de la consciència medi­am­bi­en­tal, el reci­clatge hau­ria d'anar cap amunt per la incor­po­ració de les noves gene­ra­ci­ons supo­sa­da­ment més cons­ci­en­ci­a­des en aquests temes. Però les dades ens diuen que no sem­bla pas que hàgim avançat massa. Pot­ser és que no s'ha tin­gut prou en compte que tan impor­tant és expli­car que cal fer-ho, com per què cal fer-ho. O sigui, tot això dels milers d'arbres que sal­vem reci­clant paper o l'ener­gia que estal­viem amb el vidre reci­clat. Si no tenim molt i molt clar per què és tan impor­tant reci­clar, no ens pren­drem la molèstia de fer-ho. En resum, més for­mació sobre el com, sí, però insis­tint en el perquè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia