Opinió

LA CRÒNICA

Escriure i opinar de política

La votació del 9-N va acompanyada de declaracions de tota mena

Els diu­men­ges a quarts de cinc de la mati­nada, pun­tu­al­ment, em des­perto i, via El Quiosc digi­tal a inter­net, faig una pri­mera ullada a l'edició domi­ni­cal d'El Punt Avui Comar­ques Giro­ni­nes i miro com ha que­dat la meva apor­tació set­ma­nal al diari. Nor­mal­ment resto satis­fet. Ara bé, en comen­tar el fets polítics més pro­pers, de rigo­rosa actu­a­li­tat, en pro­duir-se els can­vis de manera cons­tant, impre­vista, fal­tats de sen­tit comú i, sovint, de manera il·lògica, les notícies més seri­o­ses es con­tra­di­uen i, en pocs dies, la curosa expo­sició seguida d'opinió que hom rea­litza resta ter­gi­ver­sada per les noves cir­cumstàncies. Les irre­gu­la­ri­tats i inde­ci­si­ons empe­nyen per­ma­nent­ment les actu­a­li­tats en pocs dies o en ben poques hores, i les veri­tats pro­cla­ma­des dei­xen de ser-ho i que­den en con­tra­dic­ci­ons. Tot això, en qüestió de set­ma­nes, dies, hores i llocs.

Hom, els dijous a la nit, ja sol tenir pre­pa­rat el tre­ball per a la columna domi­ni­cal del diari, i el diven­dres el tra­meto via cor­reu electrònic a la redacció. Nor­mal­ment, direc­tor, adjunt o caps de redacció fan comen­ta­ris que un agra­eix. Si hom apura les dis­sonàncies de les notícies empra­des i opina ober­ta­ment, entre diven­dres i dis­sabte, sovint hi pot haver —n'hi ha!— can­vis nota­bles de situ­a­ci­ons polítiques, de líders i de punts de vista de par­tits, d'una trans­cendència nota­ble, les quals dei­xen els infor­ma­dors mal­pa­rats. A vega­des, algun pro­fes­si­o­nal veterà ho pre­veu i ho ende­vina, cosa que recorda als lec­tors el dimarts pro­per amb el cone­gut i vell “Jo ja ho vaig dir!”. Les redac­ci­ons dels dia­ris no són gaire pro­pen­ses a lloar els tre­balls l'un de l'altre. En Pep Collell­de­mont fa comen­ta­ris de la redacció en con­junt, no pas indi­vi­du­al­ment. Alguna vegada sig­ni­fica un tre­ball, però és ben clar que la seva missió al diari és una altra.

La votació del 9-N va acom­pa­nyada de decla­ra­ci­ons de tota mena, judi­cis d'inten­ci­ons, plans a curt i a llarg ter­mini, i con­tinuïtat asse­gu­rada del procés si el resul­tat és afir­ma­tiu. Ja que ara no tenim encara la opor­tu­ni­tat d'alli­be­rar-nos defi­ni­ti­va­ment, hau­rem de seguir la pro­gra­mació feta, les parau­les de ritual i, si l'espe­rit i l'afany de pro­ta­go­nisme no min­ven i la unió entre par­tits —no tots, és clar— es manté, unes elec­ci­ons amb una llista unitària —dre­tes eli­tis­tes apart— hau­ria d'impres­si­o­nar qual­se­vol català amb sen­ti­ments, i lla­vors, no pas votar-la, sinó pro­cla­mar la inde­pendència. És d'espe­rar que els espa­nyols res­tin impres­si­o­nats, la dreta cata­lana aco­llo­nida, i Europa mani­festi el desig d'inte­gració en veure un poble unit i en pau.

Des­criure l'iti­ne­rari pro­ba­ble dels cata­lans durant els pro­pers dos o tres anys és fer futu­risme, ja de per si difícil. Però avançar-se als esde­ve­ni­ments és teme­rari. És lla­vors que en lle­gir el diari se sen­ten expres­si­ons tals com: “No n'ha ende­vi­nat ni una!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia