Els sants menuts

Sense ni ado­nar-me'n, m'he tro­bat a Que­ralt en una d'aque­lles nits llu­mi­no­ses. Des d'allà es veu més de mig món amb les ampla­des de la menu­desa, un món sense fites perquè a cada bon dia de temps hi tro­bes una marca més. Però, pot­ser quan no el veus ben bé i es deixa ende­vi­nar per la fosca i les llu­me­tes dels pobles de terra que sem­blen cons­tel·laci­ons cai­gu­des, hi ende­vi­nes una vida d'escó i fogons, tot sub­mer­git en l'estra­nya pau que, mal­grat el big bang i els savis, té l'uni­vers. I vet ací l'uni­vers menut que es deixa ende­vi­nar. A la nit cal­mada, recor­dava gent i fetes. La Flo­ren­tina amb l'home que se li aca­bava de morir i no va voler dei­xar aquest món perquè era un goig veure créixer les cols a l'hort. Les Setri­lles, pujant a peu des de Berga enge­gant el rosari a tot crit encara que jo estigués dient missa. L'anar­quista que no creia en Déu, però creia en els homes i em va ense­nyar l'error de compte de Proud­hon. El paleta que entrant en un con­vent de mon­ges de clau­sura les va enge­gar com si fos a ca la madam: “Niñas, al salón, que viene el mari­nero.” El senyor Pepito que es lle­gia els clàssics grecs i romans a la comuna, tal­ment tinc entès que ho feia un lord. I vaig recor­dar aquell pobre rec­tor que ja no tocava ni quarts ni hores, però els del seu poble no van per­me­tre mai que el bisbe els el tragués, havia de morir entre els seus, però abans va arri­bar un Diven­dres Sant quan al poble no hi feien cap cerimònia més que un Sant Crist de mida natu­ral esti­rat a terra sense més litúrgia. Veient-lo així, el rec­tor va dir-los: “No veieu que està ben mort, jo ja no hi puc fer res, diguem un pare­nos­tre per la seva ànima.” I es van aca­bar les cele­bra­ci­ons. A més clots fos­cos, dei­xant de pen­sar en rec­tors i rec­to­rets vaig ima­gi­nar-me tants i tants cara­llots fent-se la punyeta i algun pobric o alguna pobrica que just de morts entra­rien al cel com a casa seva. Tots Sants és la festa dels sants menuts. Cada un de nosal­tres hi veu els pares, alguna tia pie­tosa sense encar­ca­ra­ments, algun home de fàbrica o algun pixa­tin­ters. Sants menuts, pre­gueu per nosal­tres.