Mas, a l'atac

L'estratègia del govern de Madrid comença a reco­llir alguns resul­tats cer­ta­ment catastròfics. El cofo­isme i la sobre­ac­tu­ació de la pri­mera impug­nació del 9-N els ha fet per­dre dues set­ma­nes pre­ci­o­ses i ara es tro­ben davant del fet que la con­sulta serà una rea­li­tat i un objecte d'atenció infor­ma­tiva de pri­mera mag­ni­tud. Les cues davant dels col·legis ara ja són del tot ine­vi­ta­bles i, des del punt de vista del govern espa­nyol, no queda clar què és pit­jor: si accep­tar la der­rota i tole­rar la con­sulta o orde­nar mesu­res de força que poden arruïnar, defi­ni­ti­va­ment, la imatge democràtica de l'Estat espa­nyol. A més, orga­nis­mes d'arbi­tratge com el Con­sell d'Estat o el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal han que­dat pro­fun­da­ment des­pres­ti­gi­ats per la uti­lit­zació des­ver­go­nyida que n'ha fet el govern del PP. Un des­as­tre.

Aquesta actu­ació auto­ritària, a més, ha coin­ci­dit en el temps –i no pas per casu­a­li­tat– amb la fil­tració interes­sada d'infor­mes poli­ci­als que impli­ca­rien l'alcalde de Bar­ce­lona en un cas de cor­rupció amb comp­tes a Suïssa. Diver­ses fonts periodísti­ques han asse­nya­lat direc­ta­ment el minis­tre de l'Inte­rior com a res­pon­sa­ble de la difusió d'unes dades que han estat des­men­ti­des, categòrica­ment, per la mateixa banca suïssa. Tant és així que fins i tot El Mundo ha rebai­xat el to, després que quedi demos­trada la fal­se­dat dels papers que els passa Jorge Fernández Díaz quan li convé.

En defi­ni­tiva, per pri­mera vegada aquell con­glo­me­rat polític, mediàtic i ins­ti­tu­ci­o­nal dóna mos­tres clares de deso­ri­en­tació en el dos­sier català. La tena­lla que con­for­men la pro­hi­bició i la calúmnia s'està esquer­dant i, més enllà, només hi ha la democràcia. Ter­reny des­co­ne­gut per a ells.