Model Alguer

Des de l'Alguer, la més ori­en­tal de les comu­ni­tats de llen­gua i cul­tura cata­la­nes, ens arri­ben mos­tres de com fer front a la regressió del nos­tre idi­oma en l'ús social. Aquell topant de l'illa de Sar­de­nya el repo­bla­ren cata­lans quan el 1354 fou con­que­rit per Pere III de Cata­lu­nya i Aragó. Les suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons de des­cen­dents d'aquells pobla­dors arri­bats del Prin­ci­pat han man­tin­gut una vari­ant del català rica en mati­sos i en voca­bu­lari, com reflec­teix la poe­sia de Rafael Sari, la divul­gació científica de Rafael Caria o l'obra de Rafael Catardi. En el Congrés Inter­na­ci­o­nal de la Llen­gua Cata­lana del 1906 el lingüista alguerès Joan Palomba va par­lar de “la salut que l'aire de ponent porta damunt les ones cada matí”. Fins a finals del segle XIX la Cata­lu­nya con­ti­nen­tal igno­rava aquell indret insu­lar que con­ser­vava la seva parla. Només uns pocs eru­dits (Milà i Fon­ta­nals, Marià Aguiló, Edu­ard Toda) dona­ven notícia d'aque­lla rea­li­tat que era vista com exòtica de Bar­ce­lona estant. El 1922 l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC) hi envià una missió. Amb la revi­fada cul­tu­ral cata­la­nista dels 60 del nos­tre segle sovin­te­ja­ren viat­ges i con­tac­tes entre els dos ter­ri­to­ris. La llen­gua cata­lana de l'Alguer està tute­lada per la legis­lació sarda des del 1997 i per una llei ita­li­ana del 1999. Els algue­re­sos cata­la­no­par­lants més actius cons­ta­ten, però, que no n'hi ha prou amb les dis­po­si­ci­ons legals. El currículum esco­lar reglat garan­teix l'ense­nya­ment del català. De poc ser­veix la for­mació si els minyons no poden apli­car a casa o jugant allò que apre­nen a l'escola gràcies a ini­ci­a­ti­ves de reno­vació pedagògica que explica Giu­li­ana Por­tas en un lli­bre edi­tat amb el suport de la Càtedra Unesco de l'IEC. Les matei­xes auto­ri­tats de la Regió Autònoma de Sar­de­nya han ende­gat la cam­pa­nya Parla català en família. Allí, com aquí, hi ha molts nois i noies que s'obli­den del català en sor­tir de l'aula. Als cata­lans con­ti­nen­tals ens cal aten­dre a l'experiència algue­resa de cara a un nou horitzó naci­o­nal en què no tin­drem excu­ses per des­cu­rar la pro­moció de la llen­gua pròpia.