Gaudir del dia

L'obs­ti­nació democràtica de milers i milers de cata­lans cul­mi­narà avui la segona fase d'allò que el pre­si­dent Mas va defi­nir com a “procés de tran­sició naci­o­nal”. Comp­tar els vots dels qui aquest diu­menge assal­ta­ran democràtica­ment les urnes no can­viarà el món. Aquesta petita part del món. Perquè, una vegada més, avui no supera­rem una etapa deter­mi­nant, defi­ni­tiva. El referèndum vin­cu­lant va deri­var en con­sul­tiu, el con­sul­tiu en vin­cu­lant, el vin­cu­lant en con­sulta i la con­sulta en procés de par­ti­ci­pació. La cafeïna ha anat esbra­vant-se com a con­seqüència de la mala bava de l'Estat. Els vots que avui irrom­pran fes­ti­va­ment en les urnes només ser­vi­ran com a arma política. Per car­re­gar-se, encara més, de raons. Les raons aca­ba­ran car­re­gant-nos les espat­lles. Superat el repte –votar de qual­se­vol manera–, a par­tir de demà la difi­cul­tat de la pro­pera prova pujarà un grau. El pròxim objec­tiu civil es diu elec­ci­ons de caràcter ple­bis­ci­tari. Les haurà de con­vo­car Artur Mas i, per fer-ho, haurà de bus­car l'acord amb Oriol Jun­que­ras. Con­vergència, Unió i Esquerra entra­ran en un labe­rint molt més com­pli­cat que el dret deci­dir. Pro­cla­mar la inde­pendència no és omplir els car­rers. I en aquest últim tram ja hem vist com molts cors s'han encon­git. Molta gent, mol­tes famílies, avui han mirat inqui­ets el car­rer per si podien acos­tar-se amb tran­quil·litat als punts de votació. Hau­ran de reforçar les esca­tes. Pugem de grau. Men­tres­tant, però, gau­dim del dia. El gran dia d'avui. I pen­sem en el futur.