UMD

Passa força des­a­per­ce­but el qua­rantè ani­ver­sari de la fun­dació de la UMD (Unió Mili­tar Democràtica), que va tenir lloc a Bar­ce­lona. L'oblit és lògic si es té en compte que la UMD es va dis­sol­dre l'any 1977; és a dir, que va tenir una vida curta. I, sobre­tot, també és lògic si es té en compte que la soci­e­tat cata­lana, en con­junt, no s'ha iden­ti­fi­cat mai gaire amb l'exèrcit espa­nyol. Al con­trari, alguns epi­so­dis de la història, que arri­ben fins al segle XX, han gene­rat un sen­ti­ment de por i de descrèdit cap a l'exèrcit per part de la població. Fins i tot en aquest segle XXI, si bé és molt impro­ba­ble la pos­si­bi­li­tat que l'exèrcit exer­ceixi la funció de “braç armat” de la Cons­ti­tució, no ho és tant que via movi­ments de tro­pes, mani­o­bres o fets com el recent­ment ocor­re­gut al coll del Mos­quit, l'exèrcit espa­nyol es vegi com una orga­nit­zació inti­mi­datòria.

La UMD va ser un intent, des de dins mateix de l'exèrcit, encara durant la dic­ta­dura mili­tar i fei­xista, per orga­nit­zar un grup de mili­tars demòcra­tes capaç de retor­nar la lli­ber­tat al poble. En parau­les de Juli Bus­quets: “Calia obrir els ulls dels nos­tres com­panys perquè l'exèrcit tornés a les caser­nes i fos el poble qui, lliu­re­ment, decidís el camí que volia seguir.” Per il·lus­trar la situ­ació que es vivia, n'hi ha prou de recor­dar les parau­les d'un jove capità que va arri­bar a dir que havia topat amb una mani­fes­tació obrera i que li havien “vin­gut ganes de treure's la pis­tola”.

La UMD, segons els matei­xos tes­ti­mo­nis que la van impul­sar, es va ins­pi­rar en la seva fun­dació amb la cai­guda de la dic­ta­dura a Por­tu­gal, la Revo­lució dels Cla­vells, pro­ta­go­nit­zada per joves ofi­ci­als. La des­ar­ti­cu­lació de la UMD va anar pre­ce­dida de la detenció, judici i con­demna d'una desena d'inte­grants, con­dem­nats a presó i expul­sats de l'exèrcit.