Som grans

Un poble tan caut com el català sem­pre es mira
de gai­rell l'ale­gria. Pot­ser també per això ha sobre­vis­cut. Però, de tard en tard, també cal reconèixer els encerts col·lec­tius. Ahir en vam tenir un. Els cata­lans ahir van ser grans i es van mos­trar al món ambi­ci­o­sos, ale­gres i amples. Les urnes feien goig i les des­ra­ons del govern de l'Estat feien riure. Ni la mala bava dels homes de Rajoy ni el fel del Par­tit Popu­lar i Ciu­ta­dans van ente­lar del dia. La con­sulta esbra­vada de la Gene­ra­li­tat es va con­ver­tir en un referèndum i va cri­dar l'atenció inter­na­ci­o­nal com la decisió més vin­cu­lant. Els pusil·lànimes i els recal­ci­trants hau­rien de dei­xar de cos­tat una vegada per totes les reticències i hau­rien de reconèixer que ahir aquest país va fer un pas de gegant. Els cata­lans ahir van ser grans. Que tot­hom ho reco­ne­gui. I que aquesta gran­desa dilu­eixi els interes­sos més petits i més mes­quins que a par­tir d'avui vul­guin reduir-nos al pas­sat.