Democràcia

El Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat (m'agrada escriure-ho així per com­pen­sar la manera de par­lar de la senyora Sánchez-Camacho que té una tendència obses­siva a nome­nar-lo “el senyor Artur Mas”, com si no sabés quina és la feina d'aquest tal Mas. Quan la sento penso que pot­ser es refe­reix a algun altre Artur Mas, pot­ser el seu mecànic o el seu metge de capçalera. La senyora Camacho, en aquest i altres temes, pre­senta símpto­mes de negació de la rea­li­tat). El lec­tor veurà que el paràgraf que acaba de lle­gir pre­senta mol­tes carències gra­ma­ti­cals i no sem­bla la millor manera de començar un arti­cle seriós. O sigui que torno a arran­car. El Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, senyor Artur Mas, ha exhor­tat els cata­lans a viure la jor­nada d'avui sense dra­ma­tis­mes i m'agafo, doncs, a la seva invi­tació. Entenc que ell sap que l'exer­cici que ha impul­sat avui només té una vaga relació amb els pro­ces­sos de votació democràtica i que ho fa forçat per les cir­cumstàncies que ell mateix ha gene­rat. Molts espe­rem que el Pre­si­dent con­vo­qui elec­ci­ons com Déu mana com més aviat millor i s'acla­reixi el pano­rama polític en base a rea­li­tats comp­ta­bles i objec­ti­ves que ser­vei­xin de punt de par­tida per enca­rar el futur del país. Per ara, doncs, des­dra­ma­tit­zem. Hi ha molta tra­dició de mirar-se l'anar a votar amb pre­caució. En un atac d'iro­nia el gran Bor­ges va gosar defi­nir la democràcia com “un abuso de las estadísti­cas”... i el van cru­ci­fi­car. Per sort, a Cata­lu­nya, tenim en Polònia un magnífic exem­ple de la capa­ci­tat dels cata­lans per dige­rir la sàtira política. Un cor­rent molt estès entre els votants de les democràcies euro­pees es basa en la con­vicció que sem­pre s'ha de votar el dolent... per evi­tar el pit­jor. Els demòcra­tes –a còpia de desen­ganys– s'han tor­nat escèptics i pen­sen que és millor un des­as­tre que no pas una catàstrofe. Al final hi ha la veu dels savis anònims, com la d'aquell gra­fit: “Votis per qui votis sem­pre acaba havent-hi govern.” A la seva manera, els anar­quis­tes sem­pre hi toquen.