Debat per evolucionar

Vivim temps de can­vis impor­tants i trans­cen­dents per a la soci­e­tat cata­lana i espa­nyola. La ciu­ta­da­nia es mobi­litza i, d'alguna manera, està dei­xant en evidència les ins­ti­tu­ci­ons que fins ara havien mar­cat el ritme del país. Els par­tits polítics tra­di­ci­o­nals, les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons de l'Estat, els sin­di­cats i, per des­comp­tat, també les patro­nals i les cam­bres de comerç, estan sent superats per la història acce­le­rada en què vivim i com­pe­tim. Cada vegada van més a remolc de la situ­ació en lloc de lide­rar les trans­for­ma­ci­ons. Que no s'equi­vo­qui ningú, final­ment per­so­nes i empre­ses aca­ba­ran arti­cu­lant-se mit­jançant les actu­als ins­ti­tu­ci­ons refor­mant-les o cre­ant-ne de noves, ja que és impos­si­ble avançar dins l'immo­bi­lisme. El repte és impor­tant perquè, si no hi ha evo­lució i trans­for­mació pro­funda, algu­nes de les ins­ti­tu­ci­ons amb més tra­dició podrien aca­bar per des­a­parèixer. En l'àmbit del món patro­nal s'apro­pen elec­ci­ons a les dues ins­ti­tu­ci­ons que han estat el refe­rent de l'empre­sa­riat català i espa­nyol en els dar­rers trenta anys i sem­bla­ria que les mane­res d'enfo­car els pro­ces­sos no estan evo­lu­ci­o­nant.

tal Com passa cada vegada que s'esgo­ten els man­dats, els comen­ta­ris se cen­tren en els noms i per­fils de les per­so­nes i, sor­pre­nent­ment, els pro­jec­tes que vol­dran impul­sar els can­di­dats per aten­dre les neces­si­tats del tei­xit empre­sa­rial es pres­su­po­sen però no s'expo­sen, es con­fron­ten o deba­ten. Con­trasta amb l'agenda dels interes­sos reals del comú d'empresàries i empre­sa­ris, en gene­ral força vari­ada però con­creta, incor­po­rant equip i xarxa. Cen­trada en els resul­tats. Per tant, poc com­pa­ti­ble amb dinàmiques de baixa reso­lució.

Tenim unes bones enti­tats per aten­dre les neces­si­tats de com­pe­ti­ti­vi­tat i l'interès gene­ral? Visu­a­lit­za­des com a punt de tro­bada, debat i res­posta per influir en els àmbits que són pro­pers o afec­ten els seus asso­ci­ats, ho són. Però ho hau­rien de ser molt més. Per acon­se­guir-ho han de reno­var-se, han de cap­tar bé el que interessa i inte­grar-ho en el seu fun­ci­o­na­ment. Perquè, ara per ara, els legítims interes­sos empre­sa­ri­als es juguen en uns entorns (la política, com a exem­ple para­digmàtic) poc entre­nats ni pro­clius a saber escol­tar, nego­ciar i pac­tar amb els repre­sen­tants empre­sa­ri­als. Actu­a­lit­zar el mis­satge cons­tant­ment reque­reix un fun­ci­o­na­ment inte­gra­dor, de par­ti­ci­pació i debat per­ma­nent que dista molt del que passa. O ente­nem i lle­gim la moder­ni­tat dels temps actu­als, tan acce­le­rats, i refor­mem i adap­tem, o veu­rem cai­gu­des i sor­pre­ses. Ser objec­tius per ser eficaços i pràctics hau­ria de por­tar a can­vis imme­di­ats. Per fer un lobby pro­ac­tiu i anti­ci­pa­tiu.

L'asso­ci­a­ci­o­nisme empre­sa­rial, per ser eficaç, per ser­vir bé a l'eco­no­mia, a l'empresa i a les per­so­nes, ha d'evo­lu­ci­o­nar. El seu com­promís, la seva visi­bi­li­tat o el seu com­por­ta­ment han de ser exem­plars i han de gene­rar con­fiança i res­pecte. Per tot el que he expo­sat, ser com­pe­tent és un deure; només esforçant-te molt i sent molt qua­li­fi­cat pots ser soci­al­ment útil. La capa­ci­tat d'impul­sar i impo­sar can­vis, empre­sa­ri­als o soci­als, reque­reix cre­di­bi­li­tat. Apli­quem-nos-ho cada dia i apro­fi­tem per deba­tre, per inte­grar i per evo­lu­ci­o­nar.