Divorci ucraïnès

A l'est d'Ucraïna hi ha molta gent a qui agra­da­ria que el ter­ri­tori on viuen es digués Nova Rússia. Són aquests, els sepa­ra­tis­tes pro­rus­sos, els qui van gua­nyar les elec­ci­ons cele­bra­des fa dues set­ma­nes amb l'opo­sició del govern de Kíev i el beneplàcit més o menys directe de la Rússia de Vladímir Putin.

Men­tres­tant, a la zona con­ti­nuen els com­bats entre l'exer­cit ucraïnès i els sepa­ra­tis­tes, i les infor­ma­ci­ons més recents par­len de l'entrada a Ucraïna ori­en­tal de con­tin­gents mili­tars rus­sos amb arti­lle­ria pesant i car­ros de com­bat. Com és lògic, Mos­cou s' ha apres­sat a des­men­tir aques­tes infor­ma­ci­ons.

Aquest esce­nari con­firma una hipòtesi que ja vam avançar fa unes set­ma­nes en una altra d'aques­tes cròniques, el divorci d'Ucraïna entre una part euro­pe­ista i pro­oc­ci­den­tal que mira cap a Brus­sel·les, la Unió Euro­pea i l'OTAN i una part ori­en­tal que vol man­te­nir els vin­cles amb Rússia i que mira cap al Krem­lin com el seu pro­tec­tor.

La crisi ucraïnesa no és res més que la con­ti­nu­ació de la guerra freda mil quilòmetres més cap a l'est. Es fa difícil pro­nos­ti­car com pot aca­bar, perquè no hi ha cap dels bàndols impli­cats que esti­gui interes­sat en un con­flicte vio­lent. Els nord-ame­ri­cans volen man­te­nir la seva influència en un ter­ri­tori que fins fa uns mesos era part de Rússia, els euro­peus volen con­ser­var el sub­mi­nis­tra­ment de gas rus a un preu rao­na­ble encara que això els costi pagar els deu­tes d'Ucraïna, i els rus­sos no volen o no poden arris­car-se a una gran guerra o a una invasió llam­pec com la de Txe­cos­lovàquia de l'any 1968.

Així doncs, enmig de pro­pa­ganda i com­bats de baixa inten­si­tat, arriba el moment de la política I el pacte, un pacte que deixi tot­hom més o menys satis­fet i que con­sumi el que ja ha pas­sat, el divorci d'Ucraïna.