Pa i circ

A l'Imperi Romà, els governants narcotitzaven, idiotitzaven i sotmetien al poble amb espectacles de circ amb feres i cristians i repartint pa als súbdits. Avui, en el seu lloc ens narcotitzen, idiotitzen i sotmeten amb els Cristiano Ronaldo de torn, els Jocs Olímpics, els mundials, els 420 euros o els mal anomenats cursos de formació. No hem de caure en la temptació de fer responsable de la crisi els polítics, però sí hem d'exigir-los que estiguin preparats intel·lectualment per buscar i trobar solucions per sortir-ne al més airosament possible, tasca que es presenta ja prou difícil quan qui ha d'entendre la situació desesperada en què es troba el treballador, no ha pertangut mai a la classe treballadora i ignora les seves necessitats vitals. No ha figurat mai en les llistes de l'INEM sense treball i sense esperances de trobar-lo o sense subsidi de cap tipus, ni ha caigut en un total desemparament. El pitjor de patir una crisi no està en si mateixa, el pitjor és patir una classe política que es mostra inoperant i incompetent, que ni tan sols és capaç de generar il·lusió i confiança. És la sensació d'estar ofegant-te i qui ha de salvar-te no solament no ve proveït amb un salvavides sinó que a més no ha après a nedar. Recordo les paraules d'un adinerat «il·luminat», Dmitri Piterman, que per no avorrir-se comprava clubs de futbol i quan li van prohibir asseure's a la banqueta i exercir d'entrenador va dir: «És curiós que per dirigir un equip es necessiti un carnet i, en canvi, dirigir un país, ho pugui fer qualsevol.» Té tota la raó. Piterman for president!