CDC, 40 anys després: refundació

Sobre CDC exis­teix la història ofi­cial, una història que 40 anys després ha sigut defor­mada. Per això, en part, he escrit les meves memòries polítiques, Cos­truir un Estat nou (Angle Edi­to­rial), i d'entre els temes que hi tracto s'hi troba la fun­dació de CDC, en què hi trenco amb la versió ofi­cial històrica que sem­pre s'ha donat. Una versió que ha estat pro­ducte de la des­memòria o la ins­tru­men­ta­lit­zació, ja que s'han can­viat esde­ve­ni­ments i s'han creat rea­li­tats dis­cu­ti­bles com la fun­dació de CDC a Mont­ser­rat.

És cert que prop d'un cen­te­nar de per­so­nes es van reu­nir a Mont­ser­rat en un acte orga­nit­zat per mem­bres pujo­lis­tes com Miquel Esqui­rol, Joan Gra­na­dos, Eli­sa­bet Puig i jo mateix. Natu­ral­ment, amb Jordi Pujol. Però en aque­lla reunió també hi havia –amb un pro­ta­go­nisme abso­lut– Anton Cañellas, Josep Miró i Ardèvol, i Simeó Miquel, tots ells d'Unió Democràtica, el dar­rer dels quals va ser el con­duc­tor de l'acte.

Simeó Miquel va tenir la intenció d'ofe­rir als pujo­lis­tes, pri­mor­di­al­ment, i a d'altres grups afins –com els coo­pe­ra­ti­vis­tes de Josep Castaño, l'equip d'advo­cats de Miquel Roca i gent que estava entre el pujo­lisme i el pallac­hisme– les sigles d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya (UDC) per aixo­plu­gar l'opció política de Pujol, el qual ja es per­fi­lava com a líder de futur.

A Mont­ser­rat, doncs, no es va fun­dar pròpia­ment CDC, sinó que s'hi van posar les bases. I sols a par­tir de la inter­pre­tació d'unes parau­les finals de Jordi Pujol es pot enten­dre que algú cre­gui que lla­vors vam crear CDC. El que va dir Pujol és que havíem de con­ver­gir en una gran força política.

Si allí s'hagués fun­dat CDC, ¿com pot ser que, set­ma­nes després de la tro­bada a Mont­ser­rat, es cons­tituís el Grup d'Acció al Ser­vei de Cata­lu­nya (GASC)? El GASC es va crear amb l'objec­tiu d'aglu­ti­nar l'entorn pujo­lista i es va con­ver­tir, de facto, en la base i dinàmica per a la cre­ació poste­rior de CDC.

A més a més d'expli­car bé la història, 40 anys després també cal fer una certa catarsi per veure la pro­blemàtica del finançament de CDC i també d'algu­nes but­xa­ques i de cer­tes per­so­nes que van fer peda­go­gia de la cor­rupció –com explico també a les meves memòries. Jo vaig denun­ciar el sec­tor dels nego­cis de CDC i per això vaig ser expul­sat del par­tit. Ningú, o molt poca gent –tot i estar-ne al cor­rent–, no va donar cap pas, lla­vors, per era­di­car aques­tes males pràcti­ques. Fa unes set­ma­nes les cla­ve­gue­res de l'Estat han obert les fos­ses sèpti­ques per inten­tar des­pres­ti­giar la tran­sició naci­o­nal.

Ara, per­so­nes com Josep Rull a CDC tenen la res­pon­sa­bi­li­tat d'eli­mi­nar les xacres del pas­sat i fer net, tot refun­dant CDC amb una gran catarsi con­tra la cor­rupció i les males pràcti­ques. Però a la vegada han de tenir orgull: Cata­lu­nya no seria on és ara sense CDC (i sense UDC) ni tam­poc sense la figura de Jordi Pujol, cab­dal en els 23 anys de govern en haver creat les mínimes estruc­tu­res d'estat que avui tenim. També cal fer un reco­nei­xe­ment a la lluita de Pujol, des de molt jove, per cons­truir Cata­lu­nya, tot i la seva debi­li­tat amb el sec­tor dels nego­cis i l'entorn fami­liar.

Hi ha hagut massa mise­ra­bles amb Pujol. I que jo hagi de defen­sar la seva obra... jo que sóc fun­da­dor i expul­sat de CDC...

Ara, Mas i Rull podrien apro­fi­tar les sigles PNC (Par­tit Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya) que vam inten­tar reno­var Josep Maria Cullell i jo mateix. Aquesta seria una bona refun­dació a imatge de l'Scot­tish Nati­o­nal Party (SNP), però tenint en compte que a Cata­lu­nya hi ha unes altres sigles històriques, ERC, que repre­sen­ten una potent i popu­lar esquerra naci­o­nal.

CDC ha fet 40 anys i cal asse­gu­rar la seva con­tinuïtat fins al dia que acon­se­guim la nos­tra inde­pendència naci­o­nal. Pot­ser després ja no tindrà sen­tit.