Hipocresies

No és només que el Par­tit Popu­lar digui no a Cata­lu­nya –i a Kosova– i sí a Pales­tina, en un con­text de violència pit­jor que el que vivia el País Basc. És que hi ha qui vota sí i no el 9-N i sí i sí als ter­ri­to­ris pales­tins. Són els matei­xos que tro­ben i tro­ba­ran sem­pre totes les cau­ses naci­o­nals més trendy que no pas la cata­lana, la de casa. Tam­poc hem sen­tit Brus­sel·les, que lidera al con­ti­nent el reco­nei­xe­ment de l'Estat palestí (ni el govern de Suècia), soli­da­rit­zar-se amb els més de dos mili­ons de cata­lans que recla­men acti­va­ment votar en pau sobre el seu futur, i això que es tracta d'un afer intern euro­peu. És més fàcil anar a casa del veí a dir-li com ha de fer les coses en lloc d'aga­far la pell de brau per les banyes.