A la presó en processó

Quan vaig fer part del ser­vei mili­tar a Cas­ti­lle­jos (serra de la Mus­sara, al Baix Camp) fèiem algu­nes cose­tes, no gai­res, que toca­ven el vora­viu dels coman­da­ments. No els agra­dava la pro­cessó amb què a vega­des acom­panyàvem algun com­pany cas­ti­gat a dor­mir a la preve (pre­venció). Pujàvem pel Pas­seig de Gràcia (el car­rer cen­tral del cam­pa­ment) can­tant a cor la cançó pia­dosa Perdónalo señor adap­tada a la cir­cumstància i por­tant el sub­jecte arres­tat damunt d'una pla­ta­forma, a la manera d'un sant en pro­cessó solemne.

La paròdia de les pro­ces­sons es van aca­bar en sec perquè un dia va haver-hi una empu­rada (càstig, arrest) exem­plar per aquest motiu. Tot i tenir la pae­lla –i les armes– pel mànec, els ofi­ci­als eren cons­ci­ents que el règim defa­llia i que els joves post-maig del 68 érem cada vegada més indòmits i irre­ve­rents. Tenien pànic a les reac­ci­ons mul­ti­tu­dinàries, com aque­lles pro­ces­sons bufes que des­til·laven rebuig. Eren un des­a­fi­a­ment lleu però indub­ta­ble, con­te­nien la lla­vor d'allò que més temia la dic­ta­dura: la sub-versió. La revo­lució, en defi­ni­tiva, que era una ban­dera comuna del jovent que a tot el món can­tava les matei­xes cançons de pro­testa.

Avui revisc el Cas­ti­lle­jos del tar­do­fran­quisme. Ric per sota el nas davant de les reac­ci­ons auto­ritàries d'un sis­tema que veu com se li escapa de les mans un tros sen­cer d'Espa­nya. Ja només li queda el recurs del codi de justícia mili­tar. Ai, perdó, volia dir del TC. Fins que acon­se­gueixi con­dem­nar Mas i tots els con­se­llers a penes de presó. A la preve, com orde­nava l'obce­cada auto­ri­tat cas­trense. I els delinqüents que vam votar el 9-N, tots amb ells, en comi­tiva, can­tant ale­gre­ment perquè la imatge d'Artur Mas i els con­se­llers engar­jo­lats doni la volta al món. A la preve tot el govern! A la preve el seguici també! Tot el país a la preve! Tots empu­rats per sedició. O per tenir mals pen­sa­ments, que és el mateix.