La primavera tunisiana

Tunísia con­ti­nua sent el banc de pro­ves després de la pri­ma­vera àrab. El país ha acon­se­guit apro­var una nova Cons­ti­tució, la més moderna i avançada dels països àrabs, i avui votarà pre­si­dent. Tunísia va triar, el 2011, el par­tit isla­mista Ennahda. Tres anys més tard, el laic i con­ser­va­dor Nida Tunis –que agrupa un gran ven­tall d'opci­ons uni­des con­tra l'isla­misme– sur­ten les tra­ves­ses com a clar favo­rit. Alter­nança política com en qual­se­vol democràcia. Ennahda fa un pas enrere perquè no vol caure en els matei­xos errors que els Ger­mans Musul­mans a Egipte. I Nida Tunis ven una aura d'esta­bi­li­tat, amb ferum d'antic règim i un can­di­dat de 88 anys. Tunísia és l'exem­ple a seguir, però faria bé de no obli­dar els pro­ta­go­nis­tes de la revo­lució: els joves.