Desconfiança i frustració

El pro­blema no és que Mic­hael Brown hagués estat assas­si­nat per un poli­cia blanc ni que un gran jurat hagi deci­dit no incul­par l'agent que va dis­pa­rar al jove negre des­ar­mat, sinó la violència poli­cial i la des­con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons, en la poli­cia i en la justícia. Una des­con­fiança que ve de molt lluny, ja que el cas Brown no és aïllat. Ha dut a la memòria col·lec­tiva el cas, per exem­ple, de Try­von Mar­tin, un jove negre que va morir a Flo­rida fa dos anys a mans d'un vigi­lant volun­tari, a qui un jurat va decla­rar no cul­pa­ble. I si mirem més enrere tro­ba­rem el cas, entre altres, d'Art­hur McDuf­fie, assas­si­nat el 1980 a Miami per qua­tre agents que van ser absolts. I la des­con­fiança cap a les ins­ti­tu­ci­ons –poli­cia i justícia– porta a una pro­funda i mas­siva frus­tració, com ha pas­sat a Fer­gu­son.