Salvapàtries

Pro­cla­mava ahir al Congrés dels Dipu­tats un enga­llat Mari­ano Rajoy que la seva inter­venció era excep­ci­o­nal, perquè l'última vegada que va pujar al pal del galli­ner va ser per anun­ciar l'abdi­cació del rei. Això és gua­nyar-se el sou, pre­si­dent! I jus­ti­fi­cava l'excep­ci­o­na­li­tat de la pròpia inter­venció per la gra­ve­tat de la cor­rupció a Espa­nya. I tant i més encara. Només unes hores abans havia des­tituït la seva minis­tra de Sani­tat, acu­sada pel jutge Pablo Ruz de ser “partícip lucra­tiu” en la trama Gürtel que desem­bo­cava en el seu exma­rit. Ja pot córrer Rajoy amb la galleda, que té el foc al llit. Con­tra la cor­rupció, el pre­si­dent cons­ti­tu­ci­o­nal va pro­po­sar la mateixa cançó de sem­pre, amb més bombo. Trans­parència, noves mesu­res apli­ca­des al finançament dels par­tits i a l'exer­cici dels alts càrrecs de l'admi­nis­tració gene­ral de l'Estat, reforma del Codi Penal i de la llei d'enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal... Tot això, una mica menys intens, no ha fun­ci­o­nat fins avui. Res no ha ser­vit per evi­tar la trampa i el con­feti. El con­feti d'Ana Mato. Per què hau­rien de can­viar les coses ara? Per aca­bar de tan­car el cuplet, Rajoy ha estat incapaç de sumar els altres par­tits polítics a una funció reser­vada exclu­si­va­ment per al PP i, a més, ha fet tot l'efecte de voler resol­dre el drama quan el drama està a punt d'enfon­sar-lo a ell. Cla­mava ahir el pre­si­dent espa­nyol con­tra els “sal­vapàtries de les escom­bres”. No se sap què és pit­jor quan es tracta de sal­vapàtries. Quan cal triar entre fema­ters o fems.