Aquest any, també!

“Aque­lla sen­sació de men­fo­tisme que vam tenir en molts par­tits l'any pas­sat estic con­vençut que enguany, amb el tècnic asturià, no hi serà. I com que no hi serà i de nivell n'hi ha, algun títol caurà. Però el més impor­tant no és esgar­ra­par algun títol. És dei­xar-s'ho tot al camp defen­sant uns colors i fer camí cap a un altre Barça tri­om­fant, un equip que, em sap greu, crec que ara no exis­teix perquè aquesta plan­ti­lla encara té mol­tes man­can­ces per ser la millor del món. Té el millor juga­dor del món, però no el millor equip.” És evi­dent que no em gua­nya­ria la vida fent d'endeví, ja que aquell arti­cle, publi­cat l'agost del 2014 , va pre­ce­dir una tem­po­rada excel·lent, la pri­mera de Luis Enri­que, rubri­cada amb un tri­plet i cinc títols . Ara, tot i això, i una segona tem­po­rada també bri­llant, amb dos títols més dels grans, lliga i copa, penso que és jus­ta­ment aquest any que es comen­cen a fer les coses bé.

En aquell arti­cle també deia que s'havia de dei­xar tre­ba­llar Luis Enri­que i que calia reforçar l'equip. I aquesta ha estat, jus­ta­ment, la feina que ha fet el Barça en aquests dar­rers mesos. Vist que no pot llui­tar con­tra la potència econòmica de la Pre­mier –amb els 120 mili­ons que l'Uni­ted ha pagat per Pogba el Barça ha fit­xat sis juga­dors–, Luis Enri­que ha jugat la seva carta: dotar la plan­ti­lla de fons d'armari, gai­rebé doblar totes les pos­si­bi­li­tats, dotar-se de juga­dors espe­ci­a­lis­tes però també de poli­va­lents. Vaja, el Barça manté una estruc­tura potentíssima, però, davant d'una situ­ació dolenta –la lesió de Messi de l'any pas­sat, la d'Ini­esta d'aquest inici de tem­po­rada– o anòmala –la dava­llada del final de lliga pas­sat–, té molts més recur­sos per sor­tir-se'n. Aquest any no faré apos­tes sobre el resul­tat final perquè segur que l'erro, però sí que m'atre­veixo a dir que, vist el par­tit al camp de l'Ath­le­tic i vista la com­petència que s'ha gene­rat, hi ha molt bones expec­ta­ti­ves. Ara caldrà saber ges­ti­o­nar els egos, cada cop més, dins del ves­ti­dor.