L'hora dels polítics?

Ja ha tor­nat a pas­sar. Ja ho hem tor­nat a fer. Les pre­vi­si­ons més amar­gues i interes­sa­des no s'han acom­plert. Avui, a des­grat de la sobre­dosi d'into­xi­cació habi­tual de la premsa de Madrid –la pública, “la paguem entre tots”–, tot­hom a tot arreu sap que no hi ha suflé. Que la volun­tat de la majo­ria dels cata­lans –majo­ria repre­sen­tada de manera diàfana al Par­la­ment– s'expressa sem­pre que cal al car­rer. La Diada no ha fet figa. La Diada és una figuera amb cara de roure. Avui se'n fa ressò sin­cer, una altra vegada, la premsa del món civi­lit­zat. I avui, com sol pas­sar, es tor­narà a sen­tir l'expressió habi­tual: “Ara és l'hora dels polítics”. Exac­ta­ment. Serà l'hora dels polítics –dels polítics que arti­cu­len la majo­ria social inde­pen­den­tista– el dia 28 amb la qüestió de con­fiança al pre­si­dent Puig­de­mont. Serà l'hora dels polítics el debat de política gene­ral. Serà l'hora dels polítics l'apro­vació dels pres­su­pos­tos del 2017. Serà l'hora dels polítics l'apro­vació de les tres lleis de des­con­nexió que dei­xa­ran enrere la llarga ago­nia autonòmica. Serà l'hora dels polítics el pacte que deter­mi­narà la fórmula més eficaç per cul­mi­nar el procés nos­tre de cada dia: elec­ci­ons cons­ti­tu­ents o referèndum vin­cu­lant. Aquesta vegada no hi hau­ria d'haver més enfron­ta­ments, més dis­crepància apa­rent­ment de classe i pro­fun­da­ment infan­til. Ara és l'hora, sí, dels polítics. I si Carme For­ca­dell o qual­se­vol altre repre­sen­tant del poble de Cata­lu­nya queda suspès o inha­bi­li­tat, tor­narà a ser l'hora de la gent.