El 30% del doctor Margallo

José Manuel García-Mar­ga­llo és un minis­tre extra­va­gant. El doc­tor Mar­ga­llo dedica una part con­si­de­ra­ble del temps a sen­ten­ciar sobre Cata­lu­nya. Aquesta dedi­cació con­firma les teo­ries dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Si és el minis­tre d'Exte­ri­ors qui més en parla, és perquè el govern de Rajoy con­si­dera Cata­lu­nya un afer exte­rior. Les coses clares i les ads­crip­ci­ons, cohe­rents. L'extra­vagància no s'acaba aquí. Perquè García-Mar­ga­llo cada vegada que parla de Cata­lu­nya ho fa des del tre­men­disme. Si ell és la màxima expressió de la diplomàcia espa­nyola, hau­ria de ser menys agre. La diplomàcia és això: sua­vi­tat, tolerància, guant de seda i no se sap quants tòpics més. Cap govern civi­lit­zat del món con­fia les rela­ci­ons exte­ri­ors a un tren­ca­os­sos. Cada vegada que el minis­tre parla sobre Cata­lu­nya és per anun­ciar les set pla­gues bíbli­ques i alguna més del seu rebost. Amb diplomàtics com ell, ja hauríem d'haver arri­bat a la setena guerra mun­dial. El minis­tre en fun­ci­ons eter­nes va com­pa­rar fa pocs dies l'inde­pen­den­tisme català amb el ter­ro­risme i la crisi. Gua­nya­ven la crisi i el ter­ro­risme, perquè tenen solució. Ahir García-Mar­ga­llo va dei­xar anar que el procés sobi­ra­nista ha obert feri­des pro­fun­des en la soci­e­tat cata­lana que cica­trit­za­ran en la pròxima era gla­cial i es va mos­trar par­ti­dari d'expli­car als cata­lans que els enga­nyen. Perquè les con­seqüències que tin­dria la inde­pendència de Cata­lu­nya supo­sa­rien uns cos­tos del 30%. A qui? A Espa­nya? Té raó. La ferida seria tota seva.