Colau i les cortines de fum

A pri­mers de juliol l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va orde­nar el tan­ca­ment del cen­tre d'inter­na­ment d'estran­gers (CIE). Bar­ce­lona es va con­ver­tir en la punta de llança d'un movi­ment que reclama, des de fa anys, el tan­ca­ment d'un cen­tre que no té cap raó d'exis­tir. Però, curi­o­sa­ment, ho feia en un moment en què la pressió sobre el govern havia aug­men­tat molt peri­llo­sa­ment amb vista que aquest seria un estiu molt dur per una pressió turística per sobre, fins i tot, de la dels dar­rers anys. Aquesta set­mana l'alcal­dessa de Bar­ce­lona ha estat pro­ta­go­nista per haver cri­ti­cat un des­no­na­ment en què van par­ti­ci­par efec­tius dels Mos­sos. Bé, efec­tius anti­a­va­lots dels Mos­sos. L'alcal­dessa va fer una piu­lada en què no que­dava clar si els res­pon­sa­bi­lit­zava a ells –que, ens agradi més o menys, com­plei­xen ordres– i després va anar mati­sant les crítiques fins a que­dar-se, això sí, en la demanda que es canviïn els pro­to­cols per impe­dir una presència poli­cial com aquesta en el cas de des­no­na­ments amb infants. La demanda és més que lògica. Altra cosa és si cal fer-la així quan fun­ci­ona una taula d'emergència a Bar­ce­lona que ha evi­tat milers de des­no­na­ments i que, com es va saber el dia després, resulta que ja tre­ba­llava en aquest cas.

Però és que Colau fa aquesta piu­lada pocs dies després d'haver assis­tit a una mani­fes­tació inde­pen­den­tista. Perquè l'11-S més d'un milió de per­so­nes no dema­na­ven un referèndum pac­tat amb l'Estat o defen­sa­ven els polítics que van faci­li­tar el 9-N, no, dema­na­ven la inde­pendència. I això, a Colau, li ha cos­tat alguns pro­ble­mes, fins i tot, amb gent que li dóna suport incon­di­ci­o­nal des dels mit­jans. I, en aquests casos, Colau fa ser­vir el manual: pro­vo­quem un incendi en un àmbit que només suma entre els nos­tres i tru­quem a La Sexta per dema­nar que ens entre­vis­tin. Fum sobre el fac­tor nega­tiu. Ei, que no és pas l'única; que uns que han gover­nat en la Gene­ra­li­tat durant molts anys n'han estat un veri­ta­bles mes­tres! En tot cas, el CIE és obert i els des­no­na­ments con­ti­nuen sent una xacra a Bar­ce­lona. Pot­ser millor que tre­ba­llem entre tots.