Opinió

Tribuna

Petrificació

“Repassant jurisprudència franquista n'he trobat de palesa actualitat

Heus aquí un terme no només geològic, sinó també jurídic. El TC –en els remots temps de la seva neu­tra­li­tat– recor­dava sovint la neces­si­tat d'evi­tar inter­pre­ta­ci­ons “petri­fi­ca­do­res” de les nor­mes, advo­cant per apro­xi­ma­ci­ons evo­lu­ti­ves del dret. Repas­sant juris­prudència fran­quista n'he tro­bat de palesa actu­a­li­tat. Són reso­lu­ci­ons del Tri­bu­nal Suprem dels anys 1960-70, dis­tin­gi­bles de molts pro­nun­ci­a­ments d'avui només en el seu estil lla­vors abar­ro­cat, ampul·lós i retòric, però dis­sor­ta­da­ment no pas en el seu con­tin­gut.

Lla­vors ja es deia, com ara, allò de “nues­tra Patria, inte­grada por la diver­si­dad de sus regi­o­nes que, como el color blanco, está for­mada por lumi­no­si­da­des de varios colo­ri­dos que com­po­nen, por
fusión de los diver­sos mati­ces regi­o­na­les
y loca­les, la uni­dad inque­bran­ta­ble de la Nación Española
” (21-11-1969). Els jut­ges fran­quis­tes deien, com els d'ara, que aquesta uni­tat naci­o­nal no només era “inque­bran­ta­ble”, sinó “indi­so­lu­ble” (3-2-1969), atès que la uni­tat era “uno de los prin­ci­pios ins­pi­ra­do­res del Estado” (15-2-1971).

El man­tra –con­tra els mesells par­ti­da­ris de la memòria històrica– que “cal obli­dar”, era també fona­ment de “la uni­dad, que es supera­dora de épocas pretéritas cuyo recu­erdo no es dable exci­tar” (22-6-1967). Es tenia molta cura, com ara, de la ban­dera, ja que “merece res­peto y estima por parte de todos los españoles por repre­sen­tar la total uni­dad de nues­tra Patria” (21-11-1969).

Quan Wert volia espa­nyo­lit­zar els nens, devia voler evi­tar “la tendència
a des­truir o a rela­jar el sen­ti­mi­ento naci­o­nal o, lo que es igual
[...], ablan­dar el afecto que los españoles tie­nen por su Nación” (24-11-1973).

Els que es quei­xen del vic­ti­misme català també deuen recor­dar que “quien pre­tende pre­sen­tar al pue­blo y a la región gallega como vícti­mas de injustícias y desi­gual­da­des de trato por parte del Estado Español [...] trata, por una parte, de rela­jar el sen­ti­mi­ento naci­o­nal, a pre­texto de supu­es­tas desi­gual­da­des y, por otra, inten­tar per­ju­di­car el pres­ti­gio o auto­ri­dad del Estado (21-3-1970), perquè “no hay otra Nación que España, es decir, la tota­li­dad frente a una región deter­mi­nada, Galícia, que no cons­ti­tuye por sí nación alguna” (24-11-1973).

Res­pecte al tema de les “ambai­xa­des”, ja es deia també, com ara, que “la expresión por una «Euskadi libre en una Europa Unida» es clara­mente de ten­den­cia sepa­ra­tista, pues la inte­gración euro­pea ha de ser libre, mas como parte de la nación española, no direc­ta­mente como naci­o­na­li­dad dis­tinta” (9-12-1968).

Juris­prudència fran­quista. O demòcrata?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia