Majoria rajoysta

Rajoy té dues pri­o­ri­tats: evi­tar les elec­ci­ons esgo­tant la legis­la­tura i que l'Estat freni Cata­lu­nya. Mai no fer res haurà estat tan ben recom­pen­sat. L'ajor­na­ment de l'esven­tra­ment del PSOE per faci­li­tar la inves­ti­dura no ha fet altra cosa que engran­dir la figura del pre­si­dent espa­nyol. Fa gai­rebé cinc anys que és pre­si­dent del govern esta­tal i ara en podria enllaçar qua­tre més. “No se'm passa pel cap dis­sol­dre les Corts”, va dir en valo­rar com afron­ta­ria un hipotètic front anti-PP al Congrés dels Dipu­tats, on està en mino­ria. No només això. Si el PSOE triga gaire a refer-se, si és que pot recu­pe­rar-se del sotrac, si Podem se cen­tra a lide­rar l'esquerra i l'opo­sició, i Ciu­ta­dans, a garan­tir la gover­na­bi­li­tat, Rajoy podria esgo­tar la legis­la­tura i arri­bar als nou anys a La Mon­cloa, que es diu aviat, superant qui el va desig­nar, Aznar, que n'hi va estar vuit, o Rodríguez Zapa­tero, que n'hi va estar set. Només Felipe González el supera­ria amb tres legis­la­tu­res.

Pel que fa al “des­a­fi­a­ment seces­si­o­nista” català, Rajoy man­tindrà l'actual duresa judi­cial, cap cessió de sobi­ra­nia i només s'obre a revi­sar el finançament autonòmic que ja Mon­toro tenia enlles­tit fa mesos, però que no resol el dèficit català o valencià, per exem­ple. De manera que el diàleg promès no ens afec­tarà més que per ampliar el front comú con­tra Cata­lu­nya i que el PSOE s'hi afe­geixi lide­rant la bata­lla con­tra el PSC, per exem­ple. Cada cop hi ha menys ponts i pos­si­bi­li­tats d'entesa, tot i la insistència del PSC a no tren­car. Cata­lu­nya ha superat l'època dels petits retocs i no es con­forma amb les molles, reclama tot el pa i la inde­pendència, com en la gestió fer­roviària. Adif ofe­ria aquesta set­mana unes millo­res als túnels de Bar­ce­lona, però el govern els durà als tri­bu­nals pels incom­pli­ments rei­te­rats. Men­tre l'Estat ofe­reix engru­nes, Cata­lu­nya fa camí cons­ti­tu­ent. Les cites polítiques impor­tants de l'Estat esde­ve­nen cada cop més intrans­cen­dents per a Cata­lu­nya, perquè no impli­quen cap pos­si­bi­li­tat d'entesa, sinó més esca­nya­ment. Ja només ens queda espe­rar quan hi dei­xa­ran d'haver dipu­tats cata­lans.