Els vots i el diable

No és nou i fins i tot s'ha con­ver­tit, és clar, en un argu­ment recur­rent con­tra el procés sobi­ra­nista català. Però des del Bre­xit s'han mul­ti­pli­cat les veus que asse­gu­ren que això de pre­gun­tar a la gent sobre temes impor­tants és un error. Que opi­nin sobre els pres­su­pos­tos muni­ci­pals o sobre on posar els pipi-cans, però a qui se li acut que puguin deci­dir si la Gran Bre­ta­nya ha de sor­tir de la Unió Euro­pea, si l'acord entre el govern colombià i les FARC és bo o, sacri­legi al cub, si Cata­lu­nya es pot inde­pen­dit­zar d'Espa­nya. “Con­sul­tar el poble és un mètode de presa de deci­si­ons teme­rari, confús i sim­ple que pot gene­rar solu­ci­ons errònies però irre­ver­si­bles. Ningú es fa res­pon­sa­ble del que vota, ni es pot exi­gir a ningú que assu­meixi els seus cos­tos.” La frase no l'he tret d'un assis­tent a l' home­natge a la División Azul a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat fa uns dies, sinó que és d'un catedràtic de filo­so­fia del dret a la Uni­ver­si­dad Autónoma de Madrid en un arti­cle publi­cat al diari El País. Per­do­neu el meu atre­vi­ment a con­tra­dir tot un catedràtic, però és que ja n'hi ha prou de trac­tar la gent d'idi­ota. La classe política no accepta que la seva inca­pa­ci­tat mani­festa de ges­ti­o­nar la crisi dels dar­rers anys –no només l'econòmica– com li dema­nava la gent ens hagi dut a la situ­ació actual, al Bre­xit –en bona part moti­vat per la por de la diferència–, al fet que Marine Le Pen o Nor­bert Hofer tin­guin pos­si­bi­li­tats reals de gua­nyar les pre­si­den­ci­als a França, l'any vinent, o a Àustria, aquest mateix desem­bre, o que Vik­tor Orbán pugui pro­po­sar les baja­na­des que pro­posa. I l'esquerra n'és encara més res­pon­sa­ble per haver assu­mit el dis­curs de la dreta més neo­li­be­ral i haver dei­xat orfes milers de ciu­ta­dans de classe tre­ba­lla­dora que s'han refu­giat en popu­lis­mes, els únics dis­cur­sos que els pro­me­ten sor­tir del sot i els diuen com, encara que aquest com sigui fal·laç. Però és més fàcil trac­tar la gent d'idi­ota. Ja se sap, es comença refu­sant els referèndums i s'acaba dient que els vots els car­rega el dia­ble... com dimarts als Estats Units, no?