Policia nacional

Ciu­tat de Palma. Jor­na­des La musul­mana, una cul­tura mallor­quina, orga­nit­za­des pel Con­sell de Mallorca i diri­gi­des pel pro­fes­sor Joan Mir. Acaba la ponència d'un ins­pec­tor del cos dels Mos­sos d'Esqua­dra. L'ha dedi­cada a la pre­venció de l'isla­misme. Un tunisià aixeca el braç i li for­mula la qüestió més deli­cada: el fet d'estar lli­gats de peus i mans a la praxi democràtica, no és una nosa per a la seva feina? L'home li explica que al seu país hi ha una poli­cia paral·lela per poder caçar els giha­dis­tes amb mètodes més expe­di­tius men­tre la ciu­ta­da­nia mira cap a un altre cos­tat... Bé, ara t'esgar­ri­faràs, lec­tor? Que pot­ser no és una pre­gunta que ens ha vol­tat pel cap a tots alguna vegada? Aquest cap de set­mana mateix la premsa anun­ci­ava les últi­mes ins­truc­ci­ons dona­des pels líders sobre­vi­vents de l'Estat Islàmic als nous reclu­tes que ja no podran des­plaçar-s'hi: atemp­tar als seus països, on puguin i quan puguin. Tras­lla­den la guerra a Europa, doncs. Quanta gent for­mu­larà la qüestió en veu alta si el drama arriba a Cata­lu­nya? Perquè arri­barà... I no serà ja cap etarra, sem­pre a punt per ren­dir-se si l'enxam­pa­ven, sinó un il·lumi­nat que es mor de desig de morir. Com atu­rar-lo? L'ins­pec­tor havia expo­sat el pro­grama Pro­de­rai (pro­ce­di­ment de detecció de la radi­ca­lit­zació isla­mista) amb què tre­ba­llen els Mos­sos per iden­ti­fi­car ris­cos a través d'indi­ca­dors. No cal que m'hi esten­gui. Per bé que pública, en aquest tema menys infor­mació és més. Només diré que la seva va ser una expo­sició tan rigo­rosa, docu­men­tada, culta i ele­gant que als cata­lans pre­sents a la seu del Con­sell de Mallorca ens va aga­far una mena d'atac d'orgull per tenir una poli­cia com la que tenim. En efecte, pot arri­bar un atemp­tat. Però aquest colum­nista ara té el ple con­ven­ci­ment que els Mos­sos d'Esqua­dra hau­ran fet tot el pos­si­ble per evi­tar-lo i que ho hau­ran fet amb pro­fes­si­o­na­li­tat, dedi­cació plena i espe­rit de ser­vei públic. Cal que la nos­tra poli­cia calli mol­tes coses, és clar que sí, però que ningú es pensi que s'embruta amb pràcti­ques incon­fes­sa­bles. Què va res­pon­dre l'ins­pec­tor a la pre­gunta del tunisià? “La democràcia és la nos­tra xaria, la llei supe­rior, i res­pec­tar-la no ens entre­banca, sinó que ens fa millors perquè ens obliga a superar-nos per ser eficaços.” Que injus­tos, els atacs que sovint rep la nos­tra poli­cia naci­o­nal!