Primer la pilota

En temps recu­lats (però no gaire), a l'hora de con­cer­tar reu­ni­ons, tro­ba­des, plens muni­ci­pals i tot això, es tenia en compte que la reunió o tro­bada no fes anar mala­ment la feina. Parlo pel meu veral: es mirava si algú havia de munyir les vaques, escam­par fems o girar la userda, batre o sem­brar i, si hi havia alguna d'aques­tes o altres fei­nes impor­tants, la reunió o tro­bada es con­cer­tava per un altre dia. Fins i tot hi havia l'ano­me­nada missa de sega­dors, que se cele­brava de pura mati­nada per no fer anar mala­ment la impor­tant feina de la sega.

Ara tot ple­gat és pura música celes­tial. Avui, per pro­gra­mar qual­se­vol reunió, tro­bada, xer­rada, con­ferència i tot això, es té en compte només el fut­bol. Mala­ment si algun dia que juga el Barça (sobre­tot el Barça) hi ha algun acte con­vo­cat: el ple d'absència és garan­tit. I parlo per experiència pròpia: sóc d'unes quan­tes asso­ci­a­ci­ons i con­sells del meu poble i, quan s'acaba una reunió per con­cer­tar-ne una altra (això que en podríem dir “reu­ni­o­ni­tis”), es vigila estric­ta­ment que per al dia con­vo­cat no hi hagi ni Cham­pi­ons, ni copa del sisè dels Felips, ni lliga, ni res de tot això. En una junta de la qual formo part, ara també hem de vigi­lar el bàsquet, perquè hi ha dos mem­bres que no es volen per­dre cap par­tit, tot i que diuen que el Barça aquest any no en fica gai­res dins el cis­tell (o es diu cis­te­lla?).

Em sap greu haver-ho de començar a reconèixer, però penso si no hem arri­bat ja a un moment en què no es pot viure sense fut­bol, vull dir sense saber res de fut­bol. Veig que em perdo o quedo a mig camí de mol­tes con­ver­ses, pel fet de no estar al dia de conei­xe­ments fut­bolístics. Fut­bol, fut­bol per­tot arreu i, a més a més, cal saber-ho tot a l'ins­tant, perquè les notícies i nove­tats enve­llei­xen al cap d'un minut. Abans la gent podia aixo­plu­gar-se en la soli­tud i en l'aïlla­ment; nosal­tres, en canvi, avui tenim l'obli­gació de saber i com­par­tir en el mateix ins­tant allò que esdevé a qual­se­vol lloc del món, i ara en el nos­tre món hi regna sa majes­tat la pilota (la que no es menja, ai!). Tal com pas­sava a l'època que reg­nava Neró, només hi ha dos ges­tos pos­si­bles de rebuig: el de Sèneca o el de Petroni. Pre­fe­reixo Petroni perquè, si bé amb l'estoïcisme de Sèneca es pot fer una religió mora­lista o fins i tot un estat, amb la iro­nia de Petroni s'obté una excel·lentíssima lli­ber­tat per­so­nal sense límits. O quasi.