Prou excuses

Dis­sabte que ve estem con­vo­cats a Bar­ce­lona a una mani­fes­tació . Es tracta, nova­ment, de mobi­lit­zar-se en defensa d'un dret, en aquest cas del dret de les per­so­nes que s'han vist obli­ga­des a aban­do­nar casa seva a causa de la guerra a ser trac­ta­des com el que són, per­so­nes, i a poder començar en con­di­ci­ons i amb el suport neces­sari, de les ins­ti­tu­ci­ons i de la soci­e­tat civil. La mani­fes­tació aspira a con­ver­tir-se en la més gran feta mai a Europa i pretén inter­pel·lar els governs d'Europa, l'espa­nyol i també el català per tal que assu­mei­xin les res­pon­sa­bi­li­tats que els per­to­quen per aco­llir els milers i milers de per­so­nes que estan en camps de refu­gi­ats espe­rant una res­posta que no arriba.

Davant la crisi huma­nitària més greu des de la Segona Guerra Mun­dial, si una cosa ha que­dat en evidència és la inca­pa­ci­tat, i també la falta de volun­tat, dels governs d'Europa d'afron­tar amb urgència, agi­li­tat i diligència una emergència com la que ens ocupa. L'enèsima denúncia d'aquesta inca­pa­ci­tat mani­festa ha vin­gut de la Comissió Euro­pea, que ha fet un toc d'atenció per l'incom­pli­ment dels com­pro­mi­sos d'aco­llida adop­tats fa dos anys. El cas espa­nyol és fla­grant: només s'han aco­llit el 10% de les més de 10.000 per­so­nes que havien d'arri­bar, i no sem­bla que la cosa hagi de millo­rar.

Aquesta situ­ació es va denun­ciar al con­cert del Palau Sant Jordi, avant­sala de la mani­fes­tació de dis­sabte que sota el lema Prou excu­ses. Aco­llim ara reclama al govern espa­nyol que com­pleixi, com a mínim, els seus com­pro­mi­sos, i al català que millori l'aco­llida de les per­so­nes refu­gi­a­des un cop ja són aquí. Al con­cert es van sen­tir veus que retre­uen al govern català que s'excusi en la falta de com­petències per no ser prou actiu i dili­gent. És l'eterna con­tra­dicció d'aquells que li dema­nen que actuï com a Estat i alhora no li reco­nei­xen el dret a ser-ho, a dema­nar-ho ni a pre­gun­tar als cata­lans si ho volen ser. L'obli­gació de les admi­nis­tra­ci­ons és fer el que els per­toca, i més. I la soci­e­tat civil, un cop més, hi és per recorda'ls-ho.