Referèndum: temor secret

Estem en cam­pa­nya. No és ofi­cial, però es tracta d'una cam­pa­nya que comença a reu­nir mèrits i requi­sits per pas­sar a la història de la pro­pa­ganda política. L'objecte? El referèndum de Cata­lu­nya per la inde­pendència. Ens tro­bem en una fase prèvia però molt deci­siva de la futura cam­pa­nya (de setem­bre?). L'actual, l'ano­me­na­ria cam­pa­nya per la legi­ti­mació del referèndum. Des que el pre­si­dent Puig­de­mont va encu­nyar la ja històrica frase “o referèndum o referèndum”, la cam­pa­nya s'ha anat des­ple­gant ober­ta­ment per les dues ban­des. L'epi­sodi del judici al 9-N n'ha rea­fir­mat la deter­mi­nació. Resu­mir en un clam sim­ple, trans­pa­rent i con­tun­dent, tota una estratègia de lluita, és la pri­mera reco­ma­nació dels manu­als. Tot­hom ha cap­tat la intenció política del govern: el referèndum es farà tant si hi ha pacte com no. A Madrid, tot­hom ho ha entès. I per això Rajoy i els seus aju­dants i alta­veus no sols neguen tota pos­si­bi­li­tat d'acord i bran­den tota mena d'ame­na­ces, sinó que es bol­quen ja a fer cam­pa­nya pel no.

La causa de la legi­ti­mació del referèndum està gua­nyada a Cata­lu­nya (entorn d'un 80 % l'accep­ten), no ho està a Espa­nya (per bé que creix el suport a un referèndum pac­tat) i tam­poc sem­bla que de moment hagi acon­se­guit un ampli suport de les elits euro­pees, òbvi­a­ment reti­cents davant un pre­ce­dent d'aquesta trans­cendència. Per això la legi­ti­mació és tan o més impor­tant que la cam­pa­nya estricta del referèndum (acor­dat o no). El recompte de les for­ces que en aquesta pre­cam­pa­nya ja inter­ve­nen per legi­ti­mar el referèndum o la seva pro­hi­bició anti­cipa la cor­re­lació que es pro­dui­ria en una cam­pa­nya estricta pel sí o pel no en un referèndum vin­cu­lant (pac­tat o no). Qui­nes són aques­tes for­ces enfron­ta­des a nivell de pro­pa­ganda i d'influència a Cata­lu­nya? De quins canals d'inter­venció efi­ci­ent dis­posa cada banda –el govern de la Gene­ra­li­tat i el govern espa­nyol– per crear cli­mes d'opinió favo­ra­bles a una opció o a l'altra? Amb quin grau d'inde­pendència afron­ta­ran la cam­pa­nya els grans mit­jans d'infor­mació cata­lans i espa­nyols?

El pai­satge de la bata­lla mediàtica és prou cone­gut i aquí només puc esbos­sar-ne un breu apunt. La gran majo­ria dels media espa­nyols es defi­nei­xen ober­ta­ment con­tra el referèndum. Molts d'aquells mit­jans, espe­ci­al­ment els de Madrid, exer­cei­xen una influència nota­ble a Cata­lu­nya. A part de la pene­tració d'alguns dia­ris a través de les edi­ci­ons en paper i sobre­tot de les ver­si­ons digi­tals, el mitjà fona­men­tal de con­trol i de pro­pa­ganda con­ti­nua sent la tele­visió. La política, com van adver­tir els líders de Pode­mos, es con­ti­nua cui­nant als platós. Canals de tele­visió i platós de Madrid, que obte­nen quo­tes del 80% del con­sum tele­vi­siu a Cata­lu­nya, fan i faran cam­pa­nya pel no. En aquest paquet també cal incloure els mit­jans audi­o­vi­su­als públics espa­nyols, que estan demos­trant ser molt fidels a les con­sig­nes del govern.

El govern del PP, per la seva banda, s'ha cons­tituït en font per­ma­nent de dis­curs i de con­sig­nes anti­re­ferèndum, no sols acu­dint a les velles lleis de l'agit­prop, sinó fent bones mol­tes de les estratègies del Gran Germà per con­tro­lar el pen­sa­ment i la con­ducta dels ciu­ta­dans (cata­lans i espa­nyols). Dis­posa d'un “minis­teri de la veri­tat” que revela en el moment oportú infor­mes ultra­se­crets cre­ats per desa­cre­di­tar els líders inde­pen­den­tis­tes.

Dels grans mit­jans que es poden con­si­de­rar cata­lans pel seu lloc d'edició, el mapa de presa de posició resulta més com­plex i plu­ral. Men­tre els mit­jans de la CCMA són favo­ra­bles al referèndum i a les posi­ci­ons de Junts pel Sí, els mit­jans del grup Godó i del grup Zeta man­te­nen certa ambigüitat cal­cu­lada, però amb pre­ferències edi­to­ri­als o bé pel no o bé per un referèndum pac­tat com a mal menor. Per con­tra, en bona part dels mit­jans d'incidència mit­jana o menor, la posició sol ser molt favo­ra­ble al sí. La gran incògnita de l'actual i futura cam­pa­nyes pel referèndum és, per mi, la bata­lla a les xar­xes soci­als. Ningú dubta que la mobi­lit­zació del vot a través dels dife­rents mit­jans i xar­xes soci­als sobre­tot entre els joves serà deter­mi­nant per fer decan­tar la balança en un sen­tit o altre.

El meu temor secret és que ni la mobi­lit­zació popu­lar a les xar­xes ni la capa­ci­tat d'influència dels mit­jans cata­lans proin­de­pen­den­tis­tes seran sufi­ci­ents per con­tra­res­tar l'enorme pressió sistèmica i con­ti­nu­ada pel no de l'apa­rell mediàtic espa­nyol sobre la ciu­ta­da­nia cata­lana. I tant en el cas d'un referèndum com en el d'unes elec­ci­ons, és pre­su­mi­ble que la victòria d'uns o altres sigui molt justa.